Francesc Bragulat afirma que des del seu escó treballarà per una societat Sí-Sí

Aquest senyor de mirada serena i riallera afronta el seu escó al Parlament de Catalunya amb il·lusió i certa prevenció perquè, tal i com assegura, amb els ulls ben oberts, “és una cosa grossa això de ser diputat!, i com a catalanista i patriota català, el poder ser membre de la primera instància del país m’omple de satisfacció i responsabilitat”. No obstant, admet que el càrrec li fa un cert respecte “per si seré capaç de donar tot el que cal”. Estic davant un home humil, admirable en els temps que corren.

Conversant sobre el gran dia de la constitució del Parlament, aquest dijous, en Francesc Bragulat es mostra seré però il·lusionat, amb un gran sentiment de responsabilitat i sobretot amb ganes de començar a treballar pel país “això d’estar al cap davant de la mesa d’edat espero que sigui una cosa breu i es doni pas de seguida a qui ha de presidir de debò”. 

Una societat per a totes les edats
Com a membre del Parlament català amb “experiència”, en Francesc Bragulat pot aportar això mateix: experiència, molta experiència. Davant les meves paraules però el diputat es mostra rotund “jo amb l’edat no faig distincions”. “Hi ha molt de jovent preparat”, sentencia Bragulat. De la mateixa manera que fa com a secretari de l’Àmbit Sectorial de Gent Gran de CDC, com a diputat en Bragulat pretén treballar al voltant del mateixos eixos: procurar una societat intrageneracional “és a dir, treballar perquè no hi hagi distinció entre les diferents edats de la societat, i fer visible una societat per a totes les edats”, i treballar perquè les persones grans que “ja no tenim obligacions laborals reglades, sempre estiguem presents i interessats per tots els àmbits de la societat, en constant adaptació, i no quedar reclosos en àmbits que tradicionalment es consideren propis de la gent gran”.

Al Facebook ens hi trobem tots
I seguim parlant, i ara és el torn de tractar les noves tecnologies. En aquí al senyor Bragulat se l’escapa un mig somriure, em mira fixament i em diu “un exemple clar de que les persones grans ens hem de posar les piles és tot el tema de les TIC, les tecnologies de la informació i la comunicació”. No ho pot evitar i riu i segueix explicant-me “fa uns anys persones d’una certa edat no sabien que eren les TIC, avui dia al Facebook ens hi trobem tots!. Ens hi trobem una colla d’aquestes que ja tenim cabells blancs!”.

Repte de futur: millorar el nivell de vida de la gent gran
I del Facebook pasem a les prestacions que actualment reben les persones grans. En aquí el senyor Bragulat es posa seriós, “malgrat que no és competència del govern de Catalunya, nosaltres continuarem treballant  perquè la receptivitat del govern central canviï i deixi de ser tan pobre. Treballarem -continua Bragulat- perquè avancin les reivindicacions que fa anys portem sobre la major assistència a la gent gran, augmentar la base de les pensions de les vídues i anar arreglant les pensions en general”. En definitiva, tal i com diu en Francesc, adaptar-se a les exigències dels temps en que vivim.

Un altre repte: aconseguir que els Ni-Ni canviïn a Sí-Sí
I de la gent gran marxem a la gent jove. I òbviament havia de sortir el tema dels Ni-Ni, nois joves que ni estudien ni treballen. El diputat electe més gran del Parlament es mostra molt preocupat perquè tal i com diu “són el futur del país”. I en aquest sentit, afegeix que “hem de treballar perquè aviat siguin els Sí-Sí. Nosaltres -segueix- hem de contribuir des del govern a que es converteixin”. Ja que, segons Bragulat, ho necessitem perquè tenim un fracàs escolar important juvenil “que desborda tots els paràmetres europeus”. Però no només, afegeix en Francesc, s’han de convertir els joves si no també els d’altres edats “per tal d’arribar a una societat Sí-Sí que sigui positiva i miri cap endavant”.

“Ser diputat és una cosa grossa”
En Francesc Bragulat es mostra molt entusiasmat amb aquesta nova etapa política que enceta tot just ara: “ser diputat és una cosa grossa!”. I per tant toca fer repàs de la seva trajectòria política. Una trajectòria que va començar l’any 1977 quan va ingressar a CDC, havent participat en les activitats del moviment de cinefòrums dels anys 60.  Però el seu compromís amb el país neix des de ben petit “perquè des de casa l’he viscut, l’he mamat, perquè els meus pares eren activistes polítics catalanistes”. Des que ingressés al partit, en Bragulat sempre ha estat -com ell diu- “per treballar”. Ha assumit diverses responsabilitats a les Agrupacions de Sant Andreu, Nou Barris, Horta-Guinardó i Sant Martí. També ha estat responsable de Barcelona de la Secretaria de Gent Gran i representant d’aquesta Secretaria al Comitè Executiu de la Federació de Barcelona, també ha estat membre del Consell Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona, i Grup de treball de Gent Gran, en representació del grup Municipal de CiU. I d’ençà del 15è Congrés de Convergència és Secretari d’Àmbit de Gent Gran. I  com a conseqüència d’això “vaig entrar a la direcció del partit amb l’equip de l’Artur Mas”. Tot una gran repte, sentencia en Francesc Bragulat.