www.diariocritico.com

DOSSIER - Eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona: l'endemà del laportisme

Quatre candidats a mantenir un model d'èxit

Quatre candidats a mantenir un model d'èxit

viernes 04 de junio de 2010, 20:04h

Aquesta setmana el Futbol Club Barcelona viurà una de les eleccions més esperades i disputades dels últims anys, que se celebraran el 13 de juny. Per un costat suposen l’adéu de l’actual president, Joan Laporta, i per l’altre la victòria d’una de les persones que en algun moment del seu mandat van formar part de la Junta Directiva, des que arribés a la presidència del Barça l’any 2003. Per primer cop en la història del club, s’ha establert un límit de mandats pel president i Laporta ja els ha esgotat. El 30 de juny haurà d’abandonar el club, no sense abans haver-se assegurat una candidatura continuista, encapçalada per Jaume Ferrer.

Ja fa unes setmanes que van aparèixer fins a set precandidats a la presidència. Sandro Rosell, Marc Ingla, Jaume Ferrer, Agustí Benedito, Santi Salvat, Jaume Guixà i Alexis Plaza havien de recollir 2.095 signatures de socis per poder aspirar a ser candidats. La data límit era el 31 de maig i només els quatre primers van arribar a aquesta xifra. Un cop entregades les signatures la Junta electoral les va comptabilitzar per ratificar-los ja com a candidats i poder començar la campanya electoral.

 Cada candidat ha presentat ja el seu programa per convèncer els socis que la seva opció és la més beneficiosa pel club. Tot i les diferències que s’hi aprecien, tots coincideixen en mantenir el model esportiu actual, que tants èxits ha reportat al club. Si normalment en les eleccions tots els candidats proposen noms de jugadors o entrenadors per l’equip de futbol, aquesta vegada no n’ha sortit ni un. Els candidats saben que Guardiola s’ha de quedar com a entrenador i que la plantilla actual ja és molt competitiva. On si han posat molt d’èmfasi és en l’apartat que afecta directament el soci i en l’aspecte econòmic.

 Rosell fonamenta el seu programa en la catalanitat, la remodelació del Camp Nou, però no la de Norman Foster sinó una feta per arquitectes catalans a més de la construcció d’un nou Palau Blaugrana i de la Masia. A més promet incrementar els ingressos i reduir despeses amb una nova gestió econòmica, controlar la inscripció de nous socis per no arribar a un número desbordant i recuperar els horaris de sempre per jugar els partits.

Ingla per la seva part ha donat molta importància a l’aspecte econòmic on promet doblar els ingressos en els propers 6 anys, baixar el percentatge de les despeses d’un 18% a un 10%, fer partícip el soci en un 10% del superàvit i que aquest prengui decisions vinculants sobre el Camp Nou, el Palau i el Mini Estadi.

Ferrer aposta per continuar amb la línia existent però vol invertir més en el futbol base, remodelar l’estadi amb el projecte de Foster per poder competir amb els millors estadis del món, requalificar la zona del Mini Estadi, construir la Ciutat del Soci als terrenys que tenen a Viladecans i donar més facilitats i descomptes als socis.

Per últim, Benedito opta per recuperar la transparència i la cohesió en la Junta directiva i vol apostar pel transport públic i una millor mobilitat pels socis que es desplacen al Camp Nou a veure els partits. També pretén democratitzar l’Assemblea de Compromissaris i potenciar la figura de l’associat al club.

Sandro Rosell ha estat el candidat que va presentar més firmes, 13.491, moltes més que els seus rivals. Marc Ingla en va aconseguir 4.756, seguit de Jaume Ferrer amb 4.244 i Benedito, que en l’últim moment va aconseguir entrar en la lluita després de presentar-ne 2.896. Tot i la golejada de Rosell en les firmes i que les enquestes donen la victòria del dia 13 a qui fos vicepresident esportiu entre 2003 i 2005, en els últims dies les distàncies s’han escurçat considerablement. Tots els candidats saben que el número de signatures aconseguides és una dada significativa per veure qui porta l’avantatge, però no és ni molt menys fiable. En les eleccions del 2003 el publicista Lluís Bassat va aconseguir moltes més firmes que la resta de candidats, mentre que Laporta va ser el tercer. A l’hora de les votacions va ser aquest últim qui va guanyar amb un marge bastant ampli. Per tant, des de la Junta de Laporta no li donen gaire importància a la tercera posició de Ferrer en la recollida de signatures.

Continuïsme, no del tot

Cal destacar que la candidatura continuista tampoc ho és del tot. En un principi van sorgir dues candidatures de dins el club, una encapçalada per Alfons Godall i l’altra per Jaume Ferrer. Laporta, que havia menyspreat Ferrer mesos abans quan el director general del club, Joan Oliver, va fer una auditoria de seguretat per investigar alguns directius de l'entitat, no va estar d’acord en que sortissin dues precandidatures. Laporta va donar suport des del principi al projecte de Godall, però al retirar-se de la cursa electoral va signar a favor de Ferrer.

 Aquest període de precampanya ha estat caracteritzat per l’hostilitat i el creuament d’acusacions entre candidats. Sandro Rosell ha denunciat Marc Ingla per dir que està imputat a Brasil per una estafa d’una empresa seva. Tot i que és cert que l’empresa va ser investigada, considera que Ingla va tergiversar la veritat per desacreditar-lo i treure’n profit electoral. A més, Rosell també va denunciar que Ingla i Ferrer havien enviat propaganda a casa dels socis quan això és il·legal en període de precampanya. Ara el Futbol Club Barcelona li ha donat la raó ja que els Estatuts diuen que només es permet fer-ho quan ja són oficialment candidats.

Disputes, acusacions, diferents models per un mateix Barça... Tots els candidats fan el possible per guanyar aquestes eleccions, però no se sabrà qui reemplaça Laporta fins el dia 13, quan les urnes decidiran.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (2)    No(0)

+
0 comentarios