-Pel que hem vist en aquesta precampanya, sembla que els missatges de CiU seran en positiu i explicatius en lloc d’atacar l’adversari…
-Nosaltres optem per una campanya explicativa, sense oblidar les malifetes del tripartit tant des del punt de vista polític com econòmic i social. Ens deixarem la pell en explicar que Catalunya no es pot resignar a aquesta situació. Ens semblava que era el que identificava millor el model d’un país que està fastiguejat. La paraula canvi és al que aspira una gran majoria del país.
- El canvi no és una expressió massa comuna?
- El canvi l’hem utilitzat a la precampanya, no a la campanya…
- Tindrem un nou DVD como el ConfidencialCAT de 2006?
- Hi haurà vídeos, molts vídeos ja col·locats a la xarxa. Les circumstàncies han canviat i el territori de l’audiovisual polític està ara a la xarxa.
- Què temen més a CiU: el passotisme, la desafecció o el cofoïsme?
- Totes les enquestes ens atorguen una àmplia victoria. Ens deixarem la pell per un resultat que ens acosti a una gran majoria i estem molt contents de com s’ha posicionat la coalició a la campanya, però hi ha el risc de creure’ns que ja està tot fet.
Hi ha una cosa certa: si tornen a sumar, hi haurà un tercer tripartit, per tant qui vulgui un canvi ha de votar CiU.
- Busquen la majoria absoluta o tenen prou amb més de 60 diputats?
- La majoria absoluta tècnicament quasi és imposible. A les democràcies occidentals és difícil passar de l’oposició a la majoria absoluta. Matemàticament estaríem còmodes a partir dels 54 diputats i sembla que aquesta frontera l’hem passat d’una manera clara.
- Hi haurà més d’una núvia!
- És el punt de partida per treballar per un govern fort.
- Aquest cop no hi haurà visita al notari…
- No hi haurà notari, també perquè les circumstàncies són diferents.
- Àngel Colom, un home que ve d’opcions nacionalistes radicals, està fent una gran tasca entre la immigració. Ell mateix parla al Facebook de centenars de reunions, de nous militants entre els nouvinguts… S’està fent forat entre aquesta població que ara té la nacionalitat espanyola i dret al vot?
- Els immigrants legals amb dret a vot representen un nou gruix electoral i legítim.
El catalanisme té el deure de la integració i la feina que està fent Àngel Colom és extraordinària. Hem de dur aquesta gent cap al catalanisme no només com una forma d’integrar-los al país on volen desenvolupar la resta de la seva vida, sinò també per realitzar-se personalment.
Des de la Fundació CatDem hem fet bandera de la integració cultural, identitària i política. Així va ser els anys 60 i 70 i ara al 2010 amb una nova onada immigratòria.
- Josep Maria Sala també ho està fent al PSC.
- Sí, però a l’estil socialista, amb la repartidora, amb clientelisme clàssic més que amb voluntat d’integració. Nosaltres considerem que és català qui viu i treballa Catalunya i es vol sentir català, en canvi els socialistes ho concebeixen més com la reconstrucció d’un nou proletariat.
- Quants governs podría formar CiU amb els noms que s’autoofereixen per a conseller?
- Tractant-se d’en Mas jo no aconsellaria ningú a postular-se. Tots els candidats són meres especulacions, no hi ha res guanyat i d’això no toca parlar fins el 29 de novembre.
- Hi ha dos nínxols de vot on pescar: un, d’antics votants de CiU de l’època Pujol, que fa set anys legítimament i de bona fe es van passar a ERC; l’altra és el dels joves desencisats i que no creuen en la política i per tant s’abstenen… Quin missatge té CiU per aquests dos sectors?
- Pel que fa a Esquerra jo crec que la feina està bastant feta: aquells electors que van creure en un govern de concentració nacionalista reforçat per la banda sobiranista, després de dos experiències de tripartit crec que els estan perdent en massa. Pronostico una nit electoral dura per a ERC.
Quant als joves, que tenen la taxa d’atur més alta d’Europa, amb un quaranta per cent, hauríen de ser la força de canvi més important. Per tant, el passotisme i l’apatia van en contra dels seus interessos.
És veritat que la política ha tingut episodis de desafecció, però soc dels que creuen que els joves es tornaran a il·lusionar per la política.
- Cas de governar es poden trobar les arques de la Generalitat buïdes, fins i tot amb factures no comptabilitzades, però no fer dramatisme per no espantar els mercats…
- Moody’s ha tornat a rebaixar la solvència del deute català i a l’hora la Generalitat fa l’emissió de bonus per particulars, que entenc que els hi és atractiva. Però el cost que representa és molt descriptiu de la situació.
Haurem d’explicar la radiografia real del que hi ha, amb seriositat. Quan s’ha amagat la realitat finalment explota a les mans dels governs i acaba penalitzant-los electoralment.
- Tinc la sensació que Artur Mas ha madurat en aquest set anys d’oposició, una situació forçada malgrat haver guanyat dues eleccions. Penso que hi ha gent que no el va votar perquè no els hi feia el pes i ara creuen en ell. Tenen també a CiU aquesta impressió?
- Hi ha el sentiment que aquests anys durs que hem passat ens han servit per fer-ho millor en aquests anys que venen. Mas és avui un líder madur, amb cicatrius i molt més preparat. L’oposició, sens dubte, ens ha fet millors. En l’adversitat tens l’opció de quedar-te en un lament, o aprofitar-la.
- Hi ha una altra cosa, quasi de manual de ciència política: CiU ha sobreviscut a la sortida de Pujol malgrat estar set anys a l’oposició.
- Els nostres adversaris han tingut tots els resorts del poder durant set anys i nosaltres hem estat amb un rosegó de pa i un vas d’aigua.
- Farreres els representa així a vostès als acudits d’El Periódico…
- Sí, certament. El primer que hem après és a destruir certs tòpìcs. El primer d’aquests deia que Convergència era una casualitat històrica que, sense Pujol i sense el poder, es disoldria com el sucre. Set anys després, aquí estem, més forts que mai! Això demostra que CiU és un projecte polític arrelat a Catalunya.
- Quant més vingui Zapatero a Catalunya, millor?
- El director de campanya socialista es va lluir en el seu moment…! La veritat és que quasi agraim que vingui perquè en realitat és qui mana aquí i posa en evidencia la dependència del PSC envers el PSOE. Els socialistes catalans han d’escollir entre els interessos de Catalunya o els del PSOE i la vinguda de Zapatero és la representació d’això.
- A més dels partits tradicionals, en aquestes eleccions es presenten noves formacions que en cas d’una abstenció alta podrien arribar a entrar al Parlament. Què pensa d’aquesta fragmentació de vot?
- Ja veurem què dóna de si aquesta plèiade d’outsiders. Un parlament fragmentat, italianitzat, no és positiu. Tal com està el pati no és l’hora d’opcions divertides, sinó d’opcions solvents que puguin tirar el país endavant.
- El concert econòmic será l’argument obsessiu de la campanya?
- És indissociable perquè incideix en els tres àmbits que considerem prioritaris: aixecar el país, una política de dignitat entre Catalunya i Espanya i el canvi polític.
El concert és una proposta de la que s’ha parlat des de la transició, concretament al primer Estatut, però la veritat és que Catalunya mai ha batallat seriosament. La situació financera s’ha tornat insostenible i ja no té sentit parlar únicament de millorar el finançament perquè Catalunya no es pot permetre que cada any li desaparegui el 15 per cent del PIB.
- I si no pot tirar endavant, perquè Madrid ho tomba, no s’haurà generat una altra frustració? Haurà estat un esforç en va?
- Si la societat catalana fa un esforç decidit i democràtic en aquesta direcció i Madrid ho torna a frustrar, cosa que és més que probable, obriran la caixa dels trons d’una manera definitiva. S’han carregat les aspiracions de l’Estatut i si se’ns carreguen també les aspiracions fiscals, la qual cosa no té res a veure amb la Constitució, serà la imprudència més gran perquè el salt del catalanisme cap a un altre
- Jo he escrit que el suflé nacionalista ha baixat des del 10 de juliol. Amb la sentència, va pujar la indignació però el 28-N sembla molt lluny d’aquella eufòria. Tenen vostès la mateixa percepció?
- El 28-N i el 10-J estan molt associats i el canvi que hi haurà tindrà molt a veure. Desitjo que això ho capitalitzi CiU.
La societat catalana està dient prou! La sentència del Tribunal Constitucional ha frustrat una feina d’anys i ens ha posat una paret en els camins pels que transitava el catalanisme. Per això nosaltres parlem d’obrir uns altres camins com són el concert econòmic i el dret a decidir.
- Des de la legalitat? Ibarretxe semblava que anava molt més enllà i va recular…
- Nosaltres no farem marxa enrera. Quan parlem de dret a decidir fem un exercici de rabiosa democràcia. Entre un dictamen jurídic i un de democràtic, nosaltres estarem sempre amb el segon. Sembla que la societat espanyola no entén això o no ho vol entendre, però s’hi haurà de trobar.
Si (
No(
