Artur Mas sortirà al balcó del Palau a saludar els militants que CiU està mobilitzant

Convergència i Unió està mobilitzant a la militància perquè acudeixi en massa a la plaça de sant Jaume a recolzar el nou president. La pretensió de que s’instal·li una pantalla gegant per poder seguir en directe la cerimònia no mereix, de moment, l’entusiasme de l’administració sortint. La veritat és que tot i la col·laboració institucional en realitzar un relleu exemplar, l’staff del president Montilla tampoc ajuda a visualitzar l’eufòria amb què vol entrar a Palau el nou equip de govern.

Per cert que Artur Mas, que prometrà el càrrec a les dotze del migdia de dilluns, estarà dos dies com a president efectiu però amb un govern heretat. Tot i que la tradició fa que el mateix dia de la presa de possessió signi els decrets de nomenament dels consellers, que prenen possessió al dia següent un cop publicats els nomenaments al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), aquest cop es retardarà un dia per una qüestió anecdòtica. Resulta que dimarts és 28, dia d’Innocents, i a Mas o als seus assessors els hi ha semblat una coincidència inoportuna. De manera que tot i que dilluns 27 sapiguem els noms dels nous consellers haurem d’esperar al 29 a veure’ls investits.

Poques sortides al balcó

Sortir al balcó del palau de la Generalitat és una excepció que s’ha fet servir un molt poques ocasions, a part de les celebracions del futbol. Ho va inaugurar Francesc Macià al proclamar la República catalana el 14 d’abril de 1931, simultàniament a l’esclat republicà després de les eleccions municipals de dos dies abans. Tres anys després ho va fer el seu successor, Lluís Companys, amb motiu de la rebel·lió del 6 d’octubre de 1934.

Després dels quaranta anys en què l’edifici va ser seu de la Diputació provincial de Barcelona, el rebatejat per Samaranch "Palau de la Generalitat" va viure el joiós retorn del president Josep Tarradellas. El 23 d’octubre de 1977, Tarradellas va pronunciar des del balcó l’històric "Ja soc aquí". En canvi, el primer president de la Generalitat estatutària, Jordi Pujol, no va fer servir aquesta potestat en cap de les sis ocasions en què va exercir el càrrec. L’única excepció es va produir el 30 de maig de 1984 quan en plena querella pel cas Banca Catalana i després de ser investit minuts abans com a president pel parlament de Catalunya amb àmplia majoria, el líder de CiU va sortir al balcó i va pronunciar la frase lapidària "el Govern ha fet una jugada indigna".

El 21 de desembre de 2003 Pasqual Maragall va trencar la norma i va sortir al balcó. Aquell dia tenia una significació especial per als socialistes perquè amb el pacte del Tinell PSC, ERC i IC-V havíen trencat vint-i-tres anys d’hegemonia nacionalista i conquerien per primera vegada el seu "palau d’hivern". Maragall no va ser l’únic que va sortir a saludar, també ho va fer el llavors secretari general del PSOE i encara no president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero.

El resultat d’aquesta imatge de Maragall i companys de viatge saludant des del balcó va ser la moderada escridassada que es va endur Jordi Pujol quan abandonava el palau en cotxe oficial. Passarà el mateix aquest dilluns quan Montilla deixi el que ha estat el seu despatx durant aquests darrers quatre anys?