Lluís Llach no descarta tornar als escenaris si és per una "bona causa" que tingui caire solidari, polític o social

En una entrevista a Europa Press aquest dijous, ha recordat que va decidir deixar la música perquè no s'"abaratís" la relació amb els seus seguidors a mesura que passessin els anys i per a descobrir una nova forma de vida, encara que ha reconegut que troba a faltar al públic més del que el públic li troba a faltar a ell.

Llach ha explicat que fa uns mesos vivint a Senegal, on està desenvolupant projectes solidaris relacionats amb la formació de la població a les noves tecnologies i la implementació d'un projecte que permetrà a més de 60 famílies viure de la pesca, per la qual cosa està una poc "desconnectat" de l'escena musical actual i només escolta música tradicional africana.

No obstant això, s'ha mostrat interessat en el bon moment que passa la música catalana i la seva importància en "la militància de la llengua per evitar acabar amb la cultura", encara que ha reconegut que hi ha diferències amb els anys 60, perquè l'ara ja no existeixen els "músics de trinxera".

El músic ha assenyalat que els problemes actuals de la música es basen en la manca de compromís del mercat i els mitjans de comunicació, la manca de suport de les institucions i la democràcia, i la poca oferta de locals on tocar.

Tot i això, els grups actuals han trobat la forma d'arribar al públic mitjançant les relacions personals, l'intercanvi d'influències mitjançant internet i la relació "sensual, gairebé sexual" que existeix entre els músics i el públic, ha comentat.

Poemes musicats

Llach ha fet aquestes declaracions amb motiu de la resolució del III Premi Miquel Martí i Pol, que ell patrocina, i que premia anualment a la millor poesia musicada en català i que, segons ha dit, és una clara demostració de la gran relació que existeix entre poesia i música.

Els 20 poemes finalistes -entre els quals trobem composicions de Gerard Quintana, Oliva Trencada i Lluís Cartes- es recullen en el llibre-disc Terra i Cultura, que publiquen Cossetània Edicions i la revista Enderrock amb l'objectiu de divulgar i enviar-los als centres educatius de Catalunya per convertir-los en una eina didàctica.

"Música i poesia sempre han anat de la mà", ha recordat Llach que considera aquesta relació com una eina de supervivència i de transcendència que està en un dels seus millors moments, ja que el concurs ha rebut cançons de més de 300 artistes.

En l'edició d'aquest any, el premi -dotat amb 5.000 euros- ha estat atorgat ex aequo a Òscar Briz per la seva versió de Sense futur, de Salvador Espriu; i Joan Manuel Galeas per Em declaro vençut, de Miquel Martí i Pol.