La Barcelona d'Hereu fa l'enèsima despesa per que l'actual alcalde sigui l'hereu de Barcelona

Els lectors de diari que aquets diumenge s'hagin passejat per La Vanguardia hauran trobat un bonic, acolorit -i, així, encarit- encartament titulat Crónica Barcelona que, en castellà per cert, dedica setze pàgines a lloar la tasca dels actuals manaies de l'Ajuntament de Barcelona. I, sobretot, de l'Alcalde Jordi Hereu. Per a certificar l'extrem, només cal ser una mica analític: és escollit alcalde el 8 de setembre de 2006 i el pamflet encartat, a la seva pàgina 8 amb l'epigraf 4 años de atención a las personas recull una cronologia de mèrits municipals que s'inicia el 9 de febrer de 2007. És a dir, hi ha una Barcelona que no existeix -abans d'Hereu- i una altra que comença quan l'Alcalde actual tot just s'ha aposentat. L'encartament en qüestió està directament editat per l'Ajuntament de Barcelona, que no se n'amaga de tal circumstància. L'empresa productora és Edicions Clariana. En buscar-la per la xarxa, hom es podrà trobar amb una raó social allotjada en una web impersonal (de WordPress), de la qual no es pot extreure cap tipus d'informació corporativa. No és que la circumstància hagi de ser especialment criticable en principi -avui en dia, tothom fa el que pot- però sí que indueix a pensar... Sobretot, perquè la raó social esmentada només té com a producte aquesta Crónica Barcelona esbombadora dels suposats mèrits del consistori de la qual, també, es pot observar que ja se'n porten quatre números editats (despesa quadruplicada, per tant). I, per cert, i més enllà de les consideracions explicitades, Edicions Clariana deu cobrar per la feina feta. Encara que per les dades que es poden extreure de la seva web la quantitat sigui difícil de determinar. Com també -i no poc, per cert- La Vanguardia ho fa, legítimament, per allò que s'hi encarta, i més si és en diumenge. Vaja, prop d'uns quaranta mil euros -en concepte de difusió, només, cal insistir. Perquè l'empresa senyera del Grup Godó també s'encarrega de la preimpressió- per Crònica Barcelona, si fa no fa. I també deu cobrar el seu concepte una nova filial del grup, Crea Impresiones de Catalunya, SL, que també s'encarrega de la impressió. Si anem als continguts, també podem intuir com l'Ajuntament de Barcelona s'aplica mèrits la paternitat dels quals són discutibles. I, així, de tasques com la duta a terme per Avismón -encara que, subliminalment, d'aquesta entitat només se'n fa esment en un peu de foto- o el Banc d'Aliments, d'iniciativa de la societat civil, l'actual consistori pretén atribuir-se els mèrits tan sols per haver contribuït a la seva subsistència. També podem veure com es fa servir la transformació d'alguns barris perifèrics de Barcelona des de 1979 fins ara, sense tenir en compte que també la Generalitat governada per Jordi Pujol va tenir una importància cabdal en el canvi del paisatge. I, fins i tot a nivell municipal socialista, l'èxit va ser d'alcaldes precursors d'Hereu -Serra i Maragall sobretot- que van fer que aquest es trobés pràcticament la feina feta en aquest àmbit. Però això no compta: la lluita és per Hereu i qualsevol esforç serà poc perquè repeteixi, encara que calgui atribuir-li èxits aliens. Falta veure, alhora, què pot dir el soci ecosocialista i, a vegades un xic enemic d'allò que es podria titllar com a 'frivolitat capitalista', Ricard Gomà (foto a la pàgina 2) pel que fa la inclusió del torneig de tennis Comte de Godó -de percepció elitista i d'entrades a 13 euros la més barata però amb salts de 24, 42 i 44 els dies que comencen a tenir una mica d'interès- en l'apartat Atención a las personas Capital del deporte. I, finalment, encara que sigui per una qüestió estètica, també podran qüestionar algunes coses tots aquells que saben que en castellà 'cursa' és 'carrera' (llegir, sobretot, a la pàgina 13, l'epígraf dedicat a la Jean Bouin). Però això ja són figues d'un altre paner.