Navegant (3)

Ja tenim un nou soci al grup de peripatètics, és Edu. És del Barça i punt. Les Santes Vacances bé. El dijous va ser laboral. El divendres varem anar amb la meva dona a dinar manduca marinera, amb abstinència de carn. Així no és pecat. El Sant Dissabte va ser d'espera futbolística. Seguim amb 8 punts més. L’Edu diu que 'nanai' d’arrugar-se. La Pasqua dominical tranqui·la i el dilluns, que ja no era sant, també. El dimarts havíem quedat amb Paco (que es un poc anticlerical) i Quico (que es l’etern descontent) a l’Illa. Es va ajuntar l’Edu, recent jubilat. A l’Illa fan un mini-entrepà de pernil de Jabugo de segona que amb un cava normalet queden de conya i barats. Al Quico la dona li havia comandat comprar càpsules de cafè i sembla que la guerra ja esta iniciada. Algú ha dit que el cafè encapsulat te mes furaniol que el no esta encapsulat, o sigui, com els 'sugars-producing' que es varen gastar milions de dòlars per demostrar que la sacarina era cancerígena sense aconseguir-ho. Cabuts ells. Com la Rosa Aguilar i els seus peròs als OGM. No li semblen bé encara que molts es fotin de gana. El Paco està cabrejat amb el futbol (encara no sap que ara ja no hi ha circs), diu que els futbolistes també son éssers humans i que els obliguen a excessos físics en una enorme concentració capitalista de partits, amb lesions de tot tipus. Jo crec, mirant-ho be, que es bo, ara sabem mes d’anatomia que els avis, que si el psoes, els isquiotibials, el soli, els adductors, el vast extern, el pubis o el creuat anterior. El Quico també està cabrejat. Assegura que ha calibrat els minuts que la televisió nacional espanyola ha dedicat a la victòria 'copera' del Madrid i que espera que, al menys, es dediquin ídem de minuts a la victòria 'lliguera' del Barça. És ingenu, no s'hi pot fer res. Assegura, amb raó, que no passa per l’atac a Duran Lleida i família. Impressionant vergonya. L’Edu, el nou, diu que sense exèrcit mai aconseguirem la independència. Jo li explico el cas de Costa Rica, però ell com si res. Em diu que recordi el "abrazo de Vergara" entre Espartero y Maroto i els seus exèrcits i que, per això, per els exèrcits, Navarra, Àlaba, Guipúscoa i Biscaia viuen millor. Suposo que te raó. L’Edu també es cabreja amb el 'Mou' i el Florentino, què hi farem. Que si el Barça "sólo somos campeones de España". I es pregunta quants jugadors del Barça varen guanyar el mundial formant part de la roja ( i pensar que "antes rota que roja"). Per cert Luis del Olmo va ser entrevistat a La Noria. Va defensar a Duran Lleida i a Baltasar Garzón, encausat abans de poder encausar als que haurien d'estar encausats fa temps (franquistes i la colla valenciana). Es va declarar català però no independentista. Jo sí que sóc independentista però m’agrada llegir les seves Opinions. La resta de la setmana no ens hem vist. Hem decidit practicar un consell de Pedro Nueno: "Las escaleras mecánicas no son para descansar sino para subir mas aprisa" I hem decidit fer-li cas. Però avui és dimecres de Champions, i ens hem vist per animar-nos. "Cagu’m Ceuta i Melilla" que diu Ramon Solsona (no us perdeu L’home de la maleta). L’Edu està que bufa. Que si tinguéssim a Catalunya un PSOE i un PSC cadascun per el seu compte seriem els reis del mambo però això del PSC (PSOE) és com el franquisme. "Todos a la orden". Sols faltava el 'Mou' i el Pep. Ja tenim el cava i una coca preparats. Acabarem de navegar al punt del final de la batalla. Ja. Miro a l’Edu i em diu: Messi, Creu de Sant Jordi. Me'n vaig a Canaletes.