Catalunya es manifestarà el dissabte 10 de juliol en defensa del seu Estatut

Per la seva banda, ell president del Parlament, Ernest Benach, ha constatat que la sentència sobre l'Estatut emesa pel Tribunal Constitucional (TC) comporta una "crisi d'Estat" i ha fet una crida a "defensar la dignitat de les institucions catalanes i del conjunt de la nostra nació". A més, ha demanat "sumar el major nombre possible de forces a la resposta", actuant de manera unitària. "Ara és el moment de tornar a sumar, de tornar a demostrar que som políticament una nació", ha assegurat. La Mesa del Parlament ha celebrat aquest dimarts a primera hora una reunió extraordinària després de la sentència, on s'ha decidit, "per majoria", donar suport a la crida a participar a la manifestació que es preveu pel 10 de juliol.

"Estem davant d'una situació d'una profunda transformació de l'Estatut que va aprovar el poble de Catalunya en referèndum", ha constatat Benach després de la reunió extraordinària de la Mesa. El president de la cambra catalana creu que "el fet que es retalli i s'interpreti" el que es va pactar entre Parlament de Catalunya i Corts espanyoles, i que després va ser aprovat en referèndum pel poble de Catalunya, és "un cop que desacredita el propi sistema institucional de l'Estat espanyol".

Benach ha constatat que aquesta sentència "provoca una crisi d'Estat", tot recordant que aquesta és una posició que defensar "fa anys", que ha anat "mantenint" i que ara repeteix "amb tota convicció". Una crisi que, segons Benach, se sustenta en dos motius. D'una banda, perquè "es trenca un pacte que havíem establert els representants del poble de Catalunya, a través del Parlament, amb els representants del poble d'Espanya, a través dels diputats de les Corts". "Es trenca el pacte i això per nosaltres és greu", ha afegit.

De l'altra, que es un pacte que va ser refrendat pel poble de Catalunya i que, per tant, "en aquest moment s'està ignorant la voluntat de la ciutadania catalana expressada en referèndum i fem un pas més per trencar aquesta confiança que la ciutadania diposita en el sistema institucional".

Davant d'aquest "conflicte", Benach ha demanat a la societat catalana i també als grups parlamentaris que donin resposta a la situació en base a tres consideracions. La primera, que cal "defensar la dignitat de les institucions catalanes i del conjunt de la nostra nació". "Si acceptem resignadament que el pacte polític amb les Corts i que el vot del referèndum quedin en fals, estem traint la nostra condició de representants del poble de Catalunya", ha advertit. Per això, ha remarcat que "qualsevol resposta ha d'expressar de manera clara i ferma que el poble català exigeix respecte a la seva voluntat d'autogovern i a la seva condició de nació". "La nostra dignitat nacional no està en joc", ha reblat.

El segon aspecte passa per la "unitat". "Qualsevol opció passa per sumar el major nombre possible de forces en la resposta, hem de fer evident que compartim la voluntat de defensar els interessos dels catalans", ha dit. Benach ha recordat la unitat del 30 de setembre del 2005, quan l'Estatut que va comptar amb el suport del 90% dels diputats. "Allò ens feia forts", ha dit, tot lamentant que "amb la pèrdua de la unitat van arribar les retallades". Ara, ha dit, "és el moment de tornar a sumar, de tornar a demostrar que som políticament una nació, capaç d'aparcar diferències partidistes per defensar els interessos comuns del nostre poble".

Finalment, el tercer aspecte passa pel "dret a decidir què volem ser". Benach ha avisat que la sentència del TC "pretén restringir la nostra identitat, la nostra capacitat democràtica de decidir el que som i el que volem ser". A més, ha advertit que "cap Estat és lliure si no accepta la llibertat dels pobles que el composen per decidir democràticament el seu futur" i ha afegit que el TC, amb aquest sentència, ha donat "un cop de porta autonòmica", ja que "ha pretès decidir per nosaltres i imposar-nos la seva interpretació". Benach ha recordat que quan es va aprovar l'Estatut en referèndum, el poble de Catalunya "està exercint el dret a decidir i decidint quin futur vol, que ara s'està qüestionant".

Cita de Macià

En la seva declaració, Benach ha citat una frase del president Francesc Macià dels anys 30 que ara torna a tenir vigència: "si ve la més petita retallada de l'Estatut de Catalunya, l'hem de defensar com sigui, perquè a la que deixem tocar un fil de roba de la llibertat de Catalunya, de mica en mica l'anirem perdent tota i hauran estat inútils tots els esforços de tantes generacions per arribar a l'Estatut que tenim avui, i a aquest Parlament i a aquest Govern de Catalunya".

Benach ha recordat que aquesta és una declaració dels anys 30 i ha afegit que "avui, recordant Macià, remarquen que no deixarem que toquin cap fil de la llibertat de Catalunya".

Compareixença de Montilla

En la reunió de la Mesa, Benach ha informat els diferents membres de la trucada que va rebre aquest dilluns del president de la Generalitat, José Montilla, amb qui va tenir una "llarga conversa" en la qual aquest últim li va manifestar la seva voluntat de comparèixer davant de la cambra catalana. La Mesa ha decidit convocar una Junta de Portaveus per aquest dimecres al matí per tal de "fixar el calendari". Benach ha dit ser conscient ara hi ha "molts escenaris de treball" que caldrà "anar coordinant", però ha deixat clar que el Parlament "és l'escenari central, el pare de l'Estatut, aquí és on es va fer i on s'hauran de dir determinades coses".

Per aquest dimecres hi ha previst un Ple, però Benach ha donat per descartat que la compareixença de Montilla es pugui fer aquesta setmana, ja que encara no hi ha el text de la sentència, que és una "qüestió fonamental". "Necessitem la sentència, no pot haver ple sense que haguem rebut la sentència, suposo que arribarà a finals de setmana i això ens determinarà bastant la data del Ple", ha dit.