La Virreina Centre de la Imatge inaugura l'exposició Antifotoperiodisme, un recull del treball de 27 fotògrafs i artistes que reflexionen sobre el paper del fotoperiodisme durant el segle XX, principalment en conflictes bèl·lics i catàstrofes humanes. Amb imatges, mostren la seva visió crítica del tractament que s'ha fet de les pròpies fotografies, i el poder que han arribat a tenir. Noms com Renzo Martens, Clemente Bernard. Gilles Peress o Paul Fusco comparteixen espai en una mostra de diversos formats i estils. Comissariada per Carles Guerra i Thomas Keenan, Antifotoperiodisme es podrà veure al Palau de la Virreina fins al mes d'octubre.
Reflexionar sobre el paper que el fotoperiodisme ha tingut durant tot el s. XX, que ha retratat principalment conflictes bèl·lics, catàstrofes naturals o grans esdeveniments, és una de les funcions dels fotoperiodistes ja que les imatges són sovint l'únic punt de partida per crear opinió pública sobre un fet determinat. Per veure de quina manera s’ha fet fotoperiodisme fins l'actualitat s'ha creat Antifotoperiodisme, que avui s'inaugura a La Virreina Centre de la Imatge. La mostra recull la visió d'artistes i també fotògrafs que han criticat l'ús que s'ha fet de les imatges.
És el cas de Renzo Martens, un artista que s'ha encarregat de retratar, a través d'una pel·lícula, com la pobresa al Congo aporta més diners que l'activitat econòmica existent, i com les imatges que reflecteixen aquesta pobresa valen més diners que els diamants o les explotacions agràries. Martens ha explicat que li sembla “molt important” reflexionar sobre l'ús de les imatges ja que considera que les instantànies s'utilitzen com a arma de poder.
Per això, Antifotoperiodisme recull 27 visions crítiques del fotoperiodisme. Un dels seus comissaris, Carles Guerra, director també de La Virreina Centre de la Imatge, ha explicat que el fotoperiodisme ha estat el gènere hegemònic del segle XX per conèixer guerres, desastres i catàstrofes. Guerra creu que els treballs que s'exposen reflexionen i busquen alternatives per accedir a les notícies de la mà d'altres fotògrafs i artistes.
La major part de treballs exposats són recents, de les dues darreres dècades, i en destaca per exemple, el recull de premsa del fotògraf navarrès Clement Bernard, que arran del desè aniversari del Guggenheim va voler exhibir una fotografia de la radiografia de Miguel Ángel Blanco, en una sèrie d'imatges que havia de formar part d'una exposició col·lectiva. La família s'hi va oposar i Bernard va ser objecte de dures crítiques que ara ha recollit a través del que va publicar la premsa el 2007.
També hi ha treballs que reivindiquen l'existència de pobles sense estat, com el recull de l'ocupació israeliana que fa Ariella Azoulay, o Susan Meiselas, que retrata la situació del Kurdistan.
El treball més antic és el del fotògraf Paul Fusco, que el 1968 havia de retratar per Look Magazine el funeral de Robert Kennedy, però que va acabar fent dues mil diapositives des del tren que transportava el fèretre a tota la gent que es volia acomiadar de Kennedy.
Per Guerra, és important perquè les imatges han construït l'opinió pública i acaba establint una “noció de veritat, d'apropament a l'esdeveniment” i crea una imatge amb un efecte comprovat “per mobilitzar la nostra opinió”. Per tant, diu Guerra, és important analitzar “les qualitats d'aquest tipus de cobertura mediàtica, basada en la figura èpica del fotògraf de guerra”.
L'arribada de les noves tecnologies a l'abast de la societat civil ha canviat el concepte de fotoperiodisme. El fotògraf ja no és l'únic privilegiat que accedeix als esdeveniments, sinó que ha de competir amb totes les càmeres de fàcil ús que capten moments concrets i sovint, converteixen el seu usuari en fotoperiodista ciutadà. S'ha provocat així, una renovació de la fotografia contemporània que ha obligat els fotògrafs professionals a replantejar la seva feina.
Antifotoperiodisme s'inaugura avui a La Virreina Centre de la Imatge i es podrà veure fins l'octubre vinent. A banda, l'exposició compta amb activitats complementàries com la projecció de la pel·lícula de Renzo Martens o una conferència a càrrec d'Ariella Azoulay al voltant de l'ocupació israeliana.
Si (
No(
