El PSC substitueix Catalunya pel PSOE a l'hora d'acordar al Congrés una resolució sobre l'Estatut

En qualsevol cas, la resolució PSC-PSOE també "reitera" que "la realitat nacional catalana, tal com s'expressa al preàmbul de l'Estatut" i "la dignitat" dels seus "símbols i institucions, de la llengua i la cultura catalanes, el dret civil, la tradició jurídica catalana i un finançament just" tenen "perfecte cabuda" a la Constitució.

El text, que recull els principis de la declaració institucional que el president Montilla va fer després de la sentència del TC, deixa clar des de l'inici del primer punt que les demandes es fan '"des de l'acatament de les sentències del Tribunal Constitucional", però recorda també que l'Estatut es va aprovar per majoria absoluta a les Corts i va ser referendat per la majoria dels ciutadans de Catalunya.

El portaveu adjunt del Grup Socialista i diputat del PSC, Daniel Fernández, ha recordat que el PSC "tenia l'obligació" de portar al Congrés la "reacció d'indignació" que va posar de manifest la manifestació, però també de "definir un espai de trobada i d'acord polític per trobar solucions a alguns dels problemes que ha creat la sentència".

Aquestes solucions, ha dit, "han d'anar per la via de canvis polítics, jurídics i institucionals" que han s'han de començar a concretar en la reunió que Montilla i Zapatero mantindran el pròxim dimecres a La Moncloa.

Després del fracàs dels intents per tirar endavant una resolució unitària, Fernández ha assegurat que la seva formació té "voluntat de dialogar" amb altres grups al Congrés dels Diputats perquè se sumin a la seva proposta.

"Lleialtat a la Constitució"

El portaveu del PSOE al Congrés, José Antonio Alonso, ha preferit destacar que la resolució parteix de "d'una constatació clara de la lleialtat a la Constitució espanyola per part de tots", i "de l'acatament de la sentència del TC".

Segons Alonso també s'ha fet des de la "convicció" que l'Estatut suposa "el major nivell d'autogovern de tota la història de Catalunya" i per això inclou un desenvolupament de les lleis per aplicar-lo, que, en tot cas, es fa "des de l'evident i indiscutible respecte a la Constitució espanyola i a totes les seves regles".

Tres punts

La resolució consta de tres punts. El primer estableix que "des de l'acatament de les sentències del TC", el Congrés "constata el malestar creat a Catalunya per la sentència sobre l'Estatut i reconeix la necessitat de desenvolupar una forta acció política per preservar i garantir plenament l'anhel d'autogovern dels ciutadans catalans en el marc de l'Espanya plural".

El segon punt "insta el govern d'Espanya a desenvolupar a través de tots els mecanismes polítics, jurídics, legislatius i de cooperació institucional, el potencial d'autogovern que conté l'acord estatutari entre les institucions catalanes i espanyoles, que va ser referendat pels ciutadans de Catalunya".

El tercer, "reitera que la realitat nacional catalana, tal i com s'expressa al preàmbul de l'Estatut, a l'autogovern de Catalunya, la dignitat dels seus símbols i institucions, la llengua i cultura catalanes, el dret civil i la tradició jurídica catalana, i un finançament just, tenen cabuda perfecta al marc jurídic i polític definit per la Constitució de 1978".