No ens enganyem, també n’hi ha que han de fer sobreesforços per tirar endavant, com el Festival de Porta Ferrada, o d’altres que fins i tot han passat a millor vida a causa de la crisi. Aquest és el cas del Summercase, que es va celebrar durant tres estius simultàniament a Madrid i Barcelona, fins al 2008, i per on van passar grups com Keane, New Order, Arcade Fire o la veterana Blondie. També ha mort el Blues a Roses, nascut el 1993 i especialitzat en blues, jazz i gospel. Aquest any ja no se celebrarà per falta de pressupost de l’Ajuntament. Com tampoc no ho farà el Sant Feliu Fest, iniciat el 1997 a Sant Feliu de Guíxols i dirigit especialment als amants del hardcore.
Èxit en temps de vaques magres
Dins la immensitat de festivals que poblen el territori català, però, n’hi ha dos que són l’enveja de la resta. En primer lloc el San Miguel Primavera Sound, el més primerenc de la temporada, ja que se celebra al maig. Aquesta desena edició, segons els organitzadors, ha estat la més “concorreguda i exitosa a tots els nivells”. I amb raó perquè el festival ha batut rècords d’assistència: 100.000 persones durant tres dies, 25.000 més que l’any anterior. En part, gràcies a un cartell amb noms com Pixis, Wilco o Pet Shop Boys i també a un públic molt fidel, tant autòcton com de fora (entre el 30% i el 40% dels visitants són estrangers, sobretot francesos i britànics).
L’altra gran bèstia festivalera és el Sónar, que enguany ha superat totes les previsions amb més de 84.000 persones, 10.000 més que l’any passat, i un pressupost de 3,7 milions d’euros, 100.000 més que en l’edició l’anterior. Han contribuït a l’èxit els mítics Roxy Music i The Chemical Brothers i apostes com la de Jonsi, el líder de Sigur Ros.
Una altra gran cita de l’estiu a Barcelona és el Grec, l’únic festival que es finança a través de les arques públiques -juntament amb el de Porta Ferrada- i que aquest any ha celebrat la seva 33a edició amb 1,5 milions d’euros més per a produccions pròpies. Això sí, el pressupost global ha caigut de 4,5 milions a 4,4. De cara l’any vinent, i com a conseqüència del pla d’austeritat de l’Ajuntament de Barcelona, el certamen patirà una reducció d’un 15%, així com la resta de programes de La Mercè, la Cavalcada de Reis etc. No obstant això, els organitzadors asseguren que no es notarà en la qualitat. “Mirarem de sacrificar els capítols que no siguin essencials”, afirma el seu director Ricardo Swarzcer. Com a mínim aquest any estan contents. Ha estat la millor edició de la seva història, amb 120.000 espectadors i un 65% d’ocupació, xifres rècord que s’expliquen, en part, per l’augment en un 50% del nombre d’entrades a la venda respecte l’any passat (de 110.000 a 170.000).
Un total de 16 espectacles han esgotat les entrades, com Coses que dèiem avui, de Julio Manrique i els concerts de Miguel Poveda i Joan Manuel Serrat. Segons Swarzcer no és que la gent es refugiï en l’oci a causa de la crisi sinó que l’èxit d’aquesta edició es deu al fet que el públic “discrimina” i ha sabut apreciar no només la quantitat, sinó la qualitat de les propostes.
Cal dir que hi ha grans festivals que també rellisquen, com el veí FIB, el Festival Internacional de Benicàssim, que dels 200.000 espectadors de l’edició anterior, ha passat a 127.000. La culpa no és només de la crisi, el cartell també hi ha tingut alguna cosa a veure.
La crisi hi és però s’esquiva
Qui afronta la crisi amb el cap ben alt és el festival Jardins de Cap Roig, que es fa cada estiu a Calella de Palafrugel. “Portem més entrades venudes que l’any passat i tenim sis concerts més”, diu el seu director, Martí Pérez. Compta amb artistes com Rufus Wainwright, que va obrir el certamen el 2 de juliol, els Beach Boys, Youssou N’Dour, Marlango, Gotan Project o Diego el Cigala i el director afirma que “segurament és el millor cartell de totes les edicions” i el que té “més qualitat”. El principal patrocinador, Caixa Girona, ha aportat menys pressupost que l’any passat, però finalment han aconseguit més patrocinadors i un pressupost de més de 3 milions d’euros. El que sí noten és que les entrades més econòmiques són les que es venen més de pressa.
Al Festival Castell de Peralada, que compleix 24 edicions, també han aconseguit mantenir el pressupost de l’any passat, 3,5 milions d’euros, però han hagut de reduir el nombre d’actuacions. “La crisi afecta tothom i nosaltres no som menys”, confessa el seu director, Joan Maria Gual. El nombre de patrocinadors ha baixat i el públic ja va caure un 10% en l’edició anterior, situant-se al voltant del 70% de mitjana. Enguany, però, asseguren que la venda anticipada va millor i a més, confien en el fenomen “que la gent s’espera a última hora”. En qualsevol cas, han mirat un cop més de mantenir la qualitat del cartell amb artistes com Norah Jones, que va obrir la cita el 16 de juliol en el seu únic concert a Catalunya, Joan Manuel Serrat, Jorge Drexler o Paco de Lucía, entre d’altres opcions més clàssiques.
Amb el cinturó ben apretat
Qui ha hagut de fer front a una bona retallada ha estat el més veterà de tots, el Festival Porta Ferrada, que organitza l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i que enguany compleix 48 edicions. Ha perdut patrocinadors i ha vist com el seu pressupost inicial d’1,4 milions d’euros es reduïa a un milió, mentre que l’any passat va ser d’1,5 milions. Això ha fet que alguns dels espectacles programats s’hagin hagut de suspendre, com ara un homenatge a Lluís Llach que preveia l’actuació de nombrosos artistes. No obstant això, el festival manté grans artistes en cartell. Va obrir amb Natalie Cole el 17 de juliol i ja hi han passat Patti Smith, Estrella Morente i Kris Kristoferson, entre d’altres. El 5 d’agost hi actua Joaquin Sabina i l’11, Chucho Valdés.
També lluita per treure el cap i fer-se un lloc en el panorama musical el Festival Cruïlla BCN, que s'ha celebrat al Parc del Fòrum de Barcelona els dies 16 i 17 de juliol. Després de fer-se a Mataró durant cinc anys, del 2005 al 2009, ha abandonat la capital del Maresme per divergències amb l’Ajuntament. El canvi no els ha anat malament, 16.000 persones han acudit a la cita, amb Ben Harper com a reclam i altres perles com Vinicio Capossella, Albert Pla (amb Los Sujetadores) o The Pinker Tones.
Lògicament els petits festivals també han de fer esforços per tirar endavant, però en la majoria dels casos ho aconsegueixen. Un exemple és el Festival Internacional de Música i Dansa de Cantonigròs, que any rere any promou la música de grups folklòrics amateurs d’arreu del món. La crisi econòmica ha fet que aquesta 28a edició s’hagi celebrat amb un 15% menys de pressupost, en total 220.000 euros. Això ha reduït el nombre de grups participants a una quarantena, uns 3 o 4 grups menys que l’any passat. Però compta amb un gran avantatge i és que funciona gràcies a la col·laboració vital d’uns 400 voluntaris. Tal com diu el director, Josep Maria Busquets, “no hi ha nòmines que ens facin reduir l’activitat. Únicament els grups hauran de participar una mica més”. Busquets no veu problemes de continuïtat en el festival: el públic augmenta cada any i les peticions dels grups per actuar-hi també. Tot i això demana més suport institucional i poder formar part de la llista de “festivals estratègics” de Catalunya, de la qual sí que en forma part, per exemple, el Sonar.
Com tants d’altres, el 30è Festival de Músiques Torroella de Montgrí també ha vist retallat el seu pressupost, enguany de 730.000 euros, 36.000 menys que l’any passat. No obstant això, compta amb una programació de luxe, que es podrà apreciar a diferents espais de la vila fins al 20 d’agost. O el Festival de Músiques Religioses i del Món de Girona, que ha tancat la seva onzena edició amb una ocupació mitjana del 82,53%, una xifra que els organitzadors valoren molt satisfactòriament tenint en compte la davallada del 15% del pressupost.
No acabaríem mai. L’oferta musical als mesos de juliol i agost és extensíssima. Tothom vol tenir el seu festival. Pràcticament cada poble en té un: dóna prestigi i en moltes ocasions revitalitza la zona. Encara que no sigui el millor moment, queda clar que els forts resisteixen i els que no ho són tant, ho intenten. Davant les dificultats, una bona solució pot ser unir-se, com ja ho han fet el Festival Altaveu de Sant Boi de Llobregat, el Festival Internacional de Música Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú i el Festival Acústica de Figueres sota la marca “Festivals amb encant”. Es tracta d’una xarxa que vol promoure sinergies i coproduccions i sobretot fer front a la crisi econòmica de forma conjunta. “Segurs de respondre amb la C de la creativitat davant la C de la crisi econòmica, Figueres, Sant Boi de Llobregat i Vilanova i la Geltrú, constituïm aquesta xarxa de treball in & online”, diuen els seus creadors. Si més no és una bona manera d’encarar un futur dominat per les tisores.
Si (
No(
