Es veu que els telèfons de l'ONG Barcelona Acció Solidària treien fum a partir de les cinc de la tarda de diumenge, arran del què, en aquells moments, només semblava gairebé segur alliberament dels seus dos cooperants segrestats a Mali per Al Qaeda del Magreb Islàmic, Roque Pascual i Albert Vilalta.
Però la seguretat de la notícia no estava confirmada al cent per cent en aquelles hores, com tampoc ho estava ben avançada la matinada, quan les informacions seguien sent, en el fons, força confuses -per molt que algun periòdic barceloní, per tal de remarcar els èxits del govern socialista espanyol, digués, en la seva edició on-line, que aquest ja duia de retorn a ambdós cooperants i després hagués de reconèixer que parlava més d'hipòtesis que de realitats-.
És veritat que les ONG funcionen bàsicament gràcies al voluntarisme i, per tant, potser no es pot exigir massa als seus integrants. Però, tenint en compte la magnitud dels esdeveniments, cal pensar que el més lògic hagués estat tenir algú, de forma permanent pendent d'atendre al telèfon per tal de poder informar sobre els canvis de darrera hora sobre el cas. A no tan altes hores de la matinada de dilluns (les tres i escaig), allà no responia ningú.
Si (
No(
