La Generalitat adquireix el cartell de Miró 'Volem l'Estatut', que s'exposarà al Museu d'Història de Catalunya

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha cedit l'obra 'Volem l'Estatut' de Joan Miró al Museu d'Història de Catalunya. L'obra és un cartell de 75,5 per 56 centímetres fet per Miró l'any 1977 utilitzant oli i llapis sobre paper i que s'emmarca en la campanya de l'Assemblea de Catalunya per reivindicar les institucions de govern pròpies. L'obra es va adquirir el mes de juliol per 115.000 euros a Ariane Lelong-Mainaud, filla del galerista de Miró Daniel Lelong, a qui l'artista va donar l'obra. El cartell s'exposarà provisionalment a la primera planta del Museu d'Història, tot i que la ubicació definitiva serà a l'espai dedicat a l'oposició antifranquista i a la transició de l'exposició permanent.

La compra de l'obra ha tingut l'informe favorable de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de Catalunya, que ha valorat “l'interès artístic i simbòlic” d'aquesta pintura com a “testimoni de les nombroses iniciatives de la societat catalana a finals dels anys setanta”.

El cartell té el certificat d'autenticitat expedit l'any 2007 per Jacques Dupin (poeta, amic, crític i biògraf de Miró), amb el coneixement de l'Association pour la Défense de l'Ouvre de Joan Miró (ADOM).

Segons explica Joan M. Minguet Batllori en el seu llibre Joan Miró: l'artista i el seu entorn cultural, 1918-1983, l'obra 'Volem l'Estatut' és un reflex de la implicació creixent de Joan Miró en la resistència política i nacional catalana durant la darrera dècada del franquisme, en què va confeccionar un seguit de cartells o de projectes de cartell amb missatge polític i ideològic.

El cartell amb la frase 'Volem l'Estatut' va ser dissenyat per a la campanya de l'Assemblea de Catalunya per reivindicar les institucions de govern pròpies del país i, tot i que el cartell no va arribar a imprimir-se, “per a l'artista tenia una enorme significació personal i ideològica”.

L'Assemblea de Catalunya, constituïda el 7 de novembre del 1971 com a plataforma de l'antifranquisme, va protagonitzar mobilitzacions populars fins als primers anys de la transició democràtica. El seu programa s'estructurava entorn a quatre reivindicacions: llibertat, amnistia, restabliment de l'Estatut del 1932, com a via cap a l'autodeterminació, i coordinació amb les forces democràtiques dels altres pobles de l'Estat.

L'Assemblea va integrar gradualment al seu si gairebé tots els partits polítics, des del centre fins a l'extrema esquerra, sindicats, assemblees territorials de comarques i barris, col·legis professionals, entitats i grups culturals i religiosos i nuclis d'independents. També va incorporar amplis sectors obrers i populars a la lluita per les llibertats nacionals. El novembre del 1977 l'Assemblea de Catalunya transmeté la seva representativitat a l' Assemblea de Parlamentaris i es dissolgué.