El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat admetre a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat per la Defensora del Poble en funcions, Maria Luisa Cava de Llano, el 13 d'agost contra la Llei d'Acollida de les Persones Immigrades i tornar a Catalunya, segons ha informat l'oficina del Defensor del Poble. Amb aquesta mesura, el TC sembla voler tornar al tarannà de qüestionar qualsevol iniciativa legislativa catalana -sobretot si, com aquesta, té un pes específic prou important-. Això, després que, un cop escapçat l'Estatut, hagués semblat que volia fugir de la crispació generada rebutjant recursos contraris com, per exemple, a que Catalunya mantingués la gestió de l'Ebre -interposat pels Governs de les Balears, Aragó i Comunitat Valenciana- o dels dos primers pel que fa les competències sobre l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
El recurs afecta l'article 9 de la llei, en els apartats 2, 4 i 5, que fan referència a "l'adquisició de les competències bàsiques en llengua catalana", al català com "llengua comuna per a la gestió de les polítiques d'acollida i integració "i en el servei de primera acollida a la prioritat de la llengua catalana sobre la llengua castellana.
La decisió d'admetre a tràmit el recurs va ser presa en l'última reunió del ple de l'Alt Tribunal, celebrada a finals de setembre, en què van participar els magistrats Cases Baamonde, Jiménez Sánchez, Conde Martín de Hijas, Delgado Barrio, Pérez Vera, Gay Montalvo, Rodríguez-Zapata Pérez, Rodríguez Arribas, Sala Sánchez, Aragó Reis i Pérez Tremps.
El Congrés dels Diputats, el Senat, el Govern i el Parlament i el Govern de Catalunya tenen 15 dies per personar-se al procés i formular les al legacions que estimen convenients, segons l'article 34 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional.
Si (
No(
