Mor als 70 anys el lingüista Joan Solà, vicepresident de l’IEC, i gran promotor de la llengua catalana

Nascut a Bell-lloc d'Urgell (Lleida) el 1940, es va llicenciar en Filosofia Clàssica a la Universitat de Barcelona (UB) i es va doctorar en Filologia Catalana. Impartir docència en aquesta universitat, així com en altres centres d'Espanya, Europa i els Estats Units.

Solà és autor d'uns quaranta llibres i més d'un centenar d'articles sobre lingüística, així com de multitud d'articles en mitjans de comunicació. Entre els seus llibres figura Història de la lingüística catalana, Gramàtica del català contemporani i Lingüística i normativa, entre d'altres.

A més va dirigir, amb Jordi Mir, l'edició de les Obres completes de Pompeu Fabra, i és editor de l'obra de Joan Coromines.

Solà ha promogut projectes de recerca i d'edició, i ha estat assessor lingüístic de diversos organismes, com el Consorci per a la Normalització Lingüística, l'Ajuntament de Barcelona i La Caixa.

També ha rebut nombrosos premis i homenatges, entre els quals figura la Creu de Sant Jordi, la Medalla Narcís Monturiol i el Premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I. Òmnium Cultural li va concedir el 2009 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Al juliol de 2009, Solà va instar el Parlament a defensar el català perquè deixi de ser una llengua "degradada i subordinada", i perquè els catalans no volen continuar suportant, "ni un minut més, sentir inferiors".

Solà va intervenir davant el ple després que el Parlament ho convidés fent ús, per primera vegada, de l'article 178 del reglament de la institució, segons el qual pot prendre la paraula una personalitat rellevant per la seva "significació institucional, política, social, científica o cultural”.

Col·laborador habitual del suplement Cultura del diari Avui sota l’epígraf Parlem-ne, Solà va escriure, el dijous 21 d’octubre un article de comiat.

Llegir darrer article