Peluts amb droga, pelats sense nicotina

Segurament, el millor que es pot fer amb la situació que porta a aquest comentari és treure-li ferro i explotar l'humor d'una paradoxa en la qual -paradoxalment, i valgui la repetició- tothom tingui part de raó. I que, d'altra banda, s'integra en una polèmica que ja fa temps que s'està generant sobre si dalt d'un escenari s'han de permetre determinades actituds il·legals en raó del que allà s'hi representa. Anem als fets: un espectador denuncia -amb tota la raó, vist la llei actual- que a la representació de l'òpera-rock Hair que es fa a Barcelona es trenca la legalitat vigent perquè dalt de l'escenari es fuma. Però, és clar, tenint en compte el 'leit-motive' de l'obra, també s'ha de reconèixer que, si no es fuma a la mateixa, gairebé no té sentit representar-la. I, encara més per a fer-la més real, el què s'hauria de fumar a l'escenari seria marihuana, amb la qual cosa les primeres denuncies, d'haver estat així, haurien vingut ja fa quaranta anys dels Estats Units, que és on es va estrenar. Si no es van produir va ser perquè, com que amb cigarretes normals es podia dissimular, no va caler anar més enllà. És clar, posats en l'actual tessitura, ens trobem que ni amb aquestes -si ens atenem a la llei, i per això el denunciant té tota la raó- s'hauria de poder representar l'obra. Però és que, sense l'evocació d'una època en què el fum -de la droga, cal tornar-hi- era un element bàsic, és impossible representar Hair -i, compte, que com seguim per alguns camins, potser ni, per exemple, textos de Tennessee Williams, tan impregnats d'alcohol-. I, és clar, fer-ho amb cigarrets electrònics... Que cadascú prengui posicions... Però, en fi, la paradoxa final de l'evolució dels temps ens porta a que hi havia unes èpoques en què se celebrava el protagonisme, de revolució i escena, d'unes actituds d'una colla de peluts que es manifestaven obertament favorables a la droga, i ara estem pelats (no tant sols de diners, tampoc les melenes són tan usuals) i critiquem la nicotina dalt de l'escenari. I, a sobre, sense que a qui ho fa se li pugui treure ni un bri de raó, vista l'actual legislació.