www.diariocritico.com

L'autor reflexa la seva memòria fraseològica de les trobades amb l'escriptor

El recull de Josep Valls Josep Pla oral ens desvetlla la faceta més verbal de la prosa escrita del geni de Llofriu

El recull de Josep Valls Josep Pla oral ens desvetlla la faceta més verbal de la prosa escrita del geni de Llofriu

Valentí Puig carrega contra els antiplanians i els mals lectors de l''homenot'

jueves 14 de abril de 2011, 02:00h

Josep Valls va conèixer Josep Pla l'any 1973 a la reservada taula per a l'escriptor amb el número 26 del motel Empordà. Allà, el va anar escoltant i escoltant embadalit fins el punt que ara, 38 anys després -i 30 gairebé exactes des que el creador d'El quadern gris no és entre nosaltres-, ens el va descobrint a bocins. Aquells que, en forma de sentències, configuren la filosofia de Josep Pla. Entesa a partir d'algunes frases que mai va escriure però que configuren l'essència del seu món: el que, de fet, sí va escriure. Aquest és, de fet, el contingut del Josep Pla oral que ens descobreix Valls.

Tota una filosofia de vida en 11 apartats diferents que abasten des de la vida fins l'art, el viatge, el país o el menjar -en tot cas, cuina; mai gastronomia, concepte que horroritzava el mite empordanès- reflecteixen definicions ràpides i concises que ningú com Josep Pla podia fer. Sota l'aixopluc de la Fundació Catalunya Oberta, l'editor de A Contravent, Quim Torra, l'autor del llibre, Josep Valls, i l'escriptor i expert planià Valentí Puig han presentat aquest Josep Pla oral aquets dimecres. Josep Valls ha explicat la història del seu lligam amb Josep Pla, que es remunta a l'any 1973. Era llavors Valls administrador del motel Empordà i aquell escriptor que, de forma permanent, n'ocupava la taula 26 el va fer seure amb ell perquè no li agradava menjar sol. Recorda Valls la preocupació de Josep Pla sobre els aspectes personals dels seus interlocutors i com li va preguntar si "era feliç". "No" -va dir-li, Valls- tot explicant-li que el seu neguit era el de ser un home de lletres embolicat en números. Però quan, de veritat, va guanyar-se a Pla va ser quan li va explicar que la seva formació era la de seminarista, emoció que va augmentar en explicar-li Valls que en el periple havia estudiat llatí. "En recitar-li passatges de l'Eneida no va poder aguantar la llàgrima viva", recorda. Va ser llavors quan, amb fruïció, Valls es va entestar a transcriure tot allò que de les converses mantingudes amb Pla podia tenir significació. Al torn de Valls ha succeït el de Valentí Puig. L'escriptor mallorquí ha buidat de contingut tota aquella falsa modernor que sembla esgarrifar-se quan es parla de moralisme. I és que -com havia explicat Valls- Pla beu directament dels "moralistes francesos". Que són aquells que parlen de la debilitat de l'home i no pas -com bé que aniria als que volen ridiculitzar, indocumentadament, determinats posicionaments- directament de la moral religiosa catòlica o cristiana (no ho ha dit així Puig, però se li entenia cap a qui anava el missatge). Puig ha reivindicat no rebaixar a l'anècdota l'obra de Josep Pla perquè això vol significar un "desenteniment de la literatura" si no coses més greus. Per tot això, ha carregat contra els antiplanians -els que només especulen amb si va ser un "ridícul espia"- i també contra els mals lectors de la seva obra, que es trobarien entre els esmentats abans. En definitiva, Valentí Puig ha parlat del seu admirat Pla com d'algú que va saber "fer intel·ligible la conversa humana" i, encara més, ha dit que "Pla és un vincle" entre el seu temps i el nostre.
¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (2)    No(0)

+
0 comentarios