Josep Maria Álvarez: "El govern està ple de gent d'IESE que aplica teories sense pensar en les persones"

El patiment del petit empresari, que no és un negrer sinó que vol crear riquesa i que té més possibilitats de repartir-la, és molt diferent que el de la gran empresa, on decideix un consell d’administració que a lo millor està a l’estranger, sense ningú que coneix personalment als treballadors. La família d’aquests directius continuarà duent el mateix tipus de vida, anirà igualment de vacances on sempre, mentre que el patit empresari renunciarà a tot això i potser té una hipoteca per la casa que acabarà perdent. - Hem començat a parlar, fora de la oficialitat de l’entrevista, sobre les dificultats dels petits empresaris, els autònoms i els professionals. - Sí, aquesta crisi està afectant molt a les classes mitjanes o a la gent que es creia que eren classe mitjana i que potser no ho eren. Gent amb un petit negoci, autònoms, que s’han trobat que han perdut tot i que han hagut d’explicar als seus fills que aquest any no s’aniran de vacances i que hauran de canviar de col·legi. Hem d’anar sumant per sortir de la crisi i no manipular a la gent com s’està fent amb arguments com que la culpa és dels estrangers o dels que cobren el PIRMI. - Ha hagut abusos. - Sí, però hem de matar mosques a canonades? Arreglem l’abús, però no afectem al conjunt del sistema. - L’agost és una data buscada per alguna raó de desmobilització, etcètera? - Ningú s’havia adonat que amb el pressupost del 2011 el PIRMI se’ls havia disparat. Com que el govern està ple de gent de l’IESE doncs apliquen teories sense pensar en les persones. Si de 34.000 expedients estem parlant d’un o dos casos de frau és una cosa, deu mil seria un altre. El més normal hauria estat cridar la comissió de seguiment, que per això es va crear quan un govern Pujol va instituir el PIRMI en consens amb altres instàncies, com els sindicats. Per què no se’ns ha reunit? Ull, jo no empararé que cobri una persona que no hi té dret, però han tingut vuit mesos per analitzar el problema. Em dol que el president de la Generalitat no hagi pres mesures en la línia del que vàrem dir-li: que repassessin expedient per expedient. - Amb quatre milions i mig d’aturats a Espanya, cent mil amunt o avall, no hi ha esclat social. La gent no surt a robar al mercat perquè passa gana. Vol dir això que no són tants els aturats reals, que hi ha economia submergida, que la família és el sostenidor...? - Hi ha un sostén de la família? Segur que sí, però quan creix el nombre de famílies on tots estan a l’atur això es fa difícil. Gent de l’economia submergida que cobra l’atur jo crec que no n’hi ha massa, ah, que treballin en l’economia submergida sense declarar ni cobrar atur, segur que sí. Li explicaré una dada: aquest juliol ha estat el mes d’una ocupació turística més alta i en canvi no ho estat quant a contractació laboral. Això vol dir que hi ha empresaris que treuen més benefici contractant treballadors sense cotització a la Seguretat Social. - Així baixa l’atur real que parlàvem abans. - Però és un desastre, perquè és fam per avui i més fam per demà. No ens ajuda, tot el contrari. La cobertura per desocupació ha baixat espectacularment. Havíem arribat a un 70 per cent dels treballadors en atur i ara no arriba al 50 per cent fins i tot incloent-hi els dels 400 euros per llarga durada. Això és especialment greu entre els joves, que representen més de la meitat dels aturats i on només reben ajut el 45 per cent. A un jove que veu un cartell on demanen un cambrer, s’apunta i accepta treballar encara que sense seguretat social, li has de donar la culpa a ell? No, els responsables són l’empresari i l’Estat, que hauria de controlar més. Tenim un problema amb el control de l’activitat laboral. Els empresaris saben que no hi ha inspecció de treball en cap de setmana - Vol dir que la inspecció de treball no és prou diligent? - Segurament és el cos amb més diligència, però no té mitjans. Estem en una relació d’1 a 3 respecte a la Unió Europea. Fa anys que ho venim anunciant. Ah, i els caps de setmana no hi ha inspectors de guàrdia. Els empresaris del turisme i de la restauració saben que no es trobaran un inspector que els anirà a demanar papers en cap de setmana. I si féssim unes mesures de xoc? Potser hauríem d’habilitar la policia perquè fes una primera inspecció i que després notifiquessin les possibles irregularitats a la inspecció de treball. Situació irregular vol dir, entre altres coses, menys recaptació per l’Hisenda pública i menys drets pels treballadors, que s’ho trobaran a l’estar a l’atur o al cobrar una pensió. També, evidentment, menys possibilitats de reclamar res. - Vostè percep més o menys rigor inspector si governa l’esquerra o el centre-dreta? - Hi ha diferència tot i que haig de reconèixer que l’aparell de l’Estat és una rèmora. Potser qui ho va tenir més clar va ser la consellera Mar Serna però no tenies recursos estatutaris. La nova administració no l’ha derogat però tampoc l’ha desplegat. Tant que es parla que sobren estrangers, sap que quan van venir més va ser en l’època de l’Aznar perquè li ho demanaven els seus amics? - Era quan allò d’”Espanya va bien” i venien a fer les feines que els nostres fills no volien fer. - Això no és veritat. Altra cosa és si els nostres fills estan disposats a fer determinades feines en les mateixes condicions que se’ls ha donat als estrangers. El govern Aznar va omplir de marroquins els horts de Múrcia i també d’Andalusia i pretenia fer un pont marítim que els portés a dormir cada nit al Marroc i retornar-los al matí per treballar. Aquestes polítiques sí que distingeixen uns governs d’altres. - Merkel i Sarkozy es tornen a reunir i marquen el pas immediat pel conjunt d’Europa. Té sentit aquesta tutela a què ens han sotmès? - No té sentit perquè fins i tot contravé els tractats signats tant per Espanya com per la Unió Europea, per exemple en matèria laboral que és competència exclusiva dels estats. Sarkozy volia reformular el capitalisme i ara no vol que França entri en la marea dels mercats. Confio que Merkel i Sarkozy veuran que d’aquesta crisi no sortirem si no fem més política i menys mercat. La Unió Europea ha estat pensada per quan tot anava bé, amb un creixement continuat, però la realitat és que Europa té una recessió de cavall, en uns països més gran que en altres. Alemanya sobreviu perquè els països dits emergents continuen comprant-li productes que ells encara no poden fer, però ja veurem quant dura això. El que sí que ha de fer la Unió és mantenir el control de les polítiques monetàries, l’emissió de moneda i el tipus de canvi pensant no en un país concret sinó en el conjunt. Amb això tindrem prou? No, perquè a la gent se li ha de dir la veritat, com ara que aquesta és la continuació de la crisi del 2008, quan no es van prendre mesures. Avui dia els directius de les grans companyies ho maneguen tot sense participar en el capital de l’empresa. Són la nova classe emergent que fa bellugar les empreses i el món. Però haurien de pensar més en l’economia real i menys en les mercats. - Què opina del 15-M? És un canvi d’actors, sense polítics i sindicalistes, amb demandes diferents i heterogènies... - Aquest moviment l’he viscut amb il·lusió i esperança i fins i tot, per algun acte en què he participat, amb emoció. És important que hagi un retrobament amb els valors que donen sentit a la raça humana. Un moviment que surt tant de cop és molt plural i variat i una cosa que m’ho confirma és la quantitat de gent d’UGT, però també de Comissions Obreres, que estaven a les concentracions o a les manifestacions. Ho vivim com una continuïtat de l’activitat del sindicat que potser no ens tocava tan directament, com és el debat de si la democràcia s’exerceix cada quatre anys o cada dia. També ha hagut presència del 15-M als centres de treball perquè alguns que no van aconseguir representació per la via de les eleccions sindicals han intentat aconseguir-ho per la via del 15-M, objectiu que no han aconseguit ni de lluny. Per què? Perquè la gent sap que, amb defectes i virtuts, els sindicats hem fet la nostra feina. Aquest moviment ens ha d’ajudar a fer una certa autocrítica sobre el funcionament del sindicat, a fer les coses bé i de manera transparent. Per exemple, fer els millors acords i que la gent els ratifiqui. Aquesta reflexió la faig ara després del 15-M, però també abans del 15-M i des de l’any 1994 quan el congrés confederal va introduir canvis de magnitud. Nosaltres hem incorporat que els convenis s’hagin de ratificar en referèndum dels treballadors. I les comissions negociadores hauran d’explicar més sobre el que es parla en la negociació. Una de les coses que més se’ns ha reprotxat és l’acord sobre pensions, que jo defenso, tenint en compte les condicions en què ens trobem, i que és millor que el d’Alemanya o que el que preparen a Itàlia. L’hem explicat prou bé? No. - És un acord fet sota pressió d’Europa que posava la pistola al pit a Espanya. - Però si no som capaços d’explicar el que fem i que sigui ben valorat per la majoria és que no ho estem fent bé. Pensi que tal com estem no trigarem gaire a sortir al carrer per defensar aquest acord. - Es refereix al tam-tam de que arriba a la dreta, i ho canviarà a pitjor? - No hi ha cap dubte. El Partit Popular no ens ha explicat què pensa fer, com ja va fer Cameron que semblava més social que els laboristes. Els canvis no aniran a millor, no sabem què opina el PP en relació amb la contractació o sobre la negociació col·lectiva. Si no guanyés el PP, amb el PSOE també tindríem dificultats perquè els mercats continuaran intervenint a favor de les posicions més de dretes. Tenen un gran interès en què Espanya sigui intervinguda i intentaran fer-ho abans de les eleccions. Davant d’això, sembla que no puguis ni replicar. Una pota més de l'establisment - Els sindicats, juntament amb els polítics i també els mitjans de comunicació, mereixen una opinió poc favorable dels ciutadans segons les enquestes.  D’on ve aquest descrèdit? - Són enquestes generals en què tothom opina, sigui o no treballador, i en els últims anys ha hagut una campanya brutal conta UGT, CCOO i els seus dirigents que ha cuallat. Passa això a les empreses on som presents? No, perquè la militància i la representació han anat creixent i entre tots dos sindicats sumem més que fa un o dos anys. La gent ha de saber que l’alliberat sindical dedica les seves hores de feina i unes quantes més a treballs de participació per defensar els interessos dels treballadors. Ha arribat ja l’hora d’aclarir dues coses: Una, el concepte de subvenció, que molt sovint ocupa l’atenció d’uns determinats mitjans de comunicació d’ultradreta. Són programes d’activitats lligades a la formació amb la Generalitat, diputacions, ajuntaments... que es poden consultar a la web del sindicat i que nosaltres a més hem desviat cap a la fundació Info. No sé què faríem amb tantes desenes de milions d’euros com diuen que tenim! I després hi ha una altra part de la subvenció, que es destina als costos de la negociació col·lectiva. Qui ha de pagar això? Només els treballadors que estan afiliats? La segona és de tipus personal. Jo agafo el metro, camino pel carrer i hi ha gent que m’atura. Podria comptar amb els dits de la mà els que m’han increpat, més aviat em diuen el contrari: “ah, vostè agafa el metro i va sense escorta?”. - Però si el veuen a un bon restaurant es pensen que paga el sindicat. - Jo acostumo a dinar per aquí prop, a algun bar de menú. El que passa es que una vegada un dirigent sindical navarrès va fer una celebració al Bulli i ho va treure un diari. Jo també he anat al Bulli i pregunto: se’ns pot negar el dret a viure i a dinar en el Bulli pagant amb els meus diners? Passa que nosaltres potser hem sortit massa a les fotos, perquè tenim una activitat pública, i una part de la societat ens veu com una pota més de l’establishment. Però si la nostra missió és la negociació aquesta no la podem fer sols i el poder polític vol la foto amb nosaltres per recolzar-se socialment. Al final, però, nosaltres no decidim, no tenim el Butlletí Oficial de l’Estat.