El Tricicle reivindica l'alegria que suposa arribar a la tercera edat amb els avis del geriàtric de Forever young

No obstant això, la versió que arriba ara a Barcelona és molt semblant a la que va poder veure el públic madrileny el passat mes de març i que després ha fet gira estiuenca per Espanya, segons ha explicat avui un dels membres de Tricicle, Paco Mir. Ambientat el 2050, Forever young explica com és el dia a dia de sis ancians que viuen en un geriàtric sense res a fer, excepte esperar la mort, i de la infermera encarregada de la seva cura. No obstant això, aquests sis personatges no estan disposats a desaprofitar els seus últims dies de vida i aviat transformen la seva miserable existència una contínua diversió. Al ritme de clàssics com Forever young, d'Alphaville, I will survive, de Gloria Gaynor, You can leave your hat on, de Joe Cocker, o Sweet dreams, d'Eurythmics, Tricicle pretén que el públic barceloní es prengui a riure un tema que no sembla divertit, com és la vellesa. Aquests mateixos temes estaven presents en la versió original estrenada a Hamburg fa onze anys i que Tricicle va descobrir fa un any a Noruega. En la versió espanyola estrenada a Madrid, el Tricicle ha inclòs La chica de ayer, de Nacha Pop, Libre, de Nino Bravo, i clàssics de Camilo Sesto, als quals ara se sumen fragments de cançons de Joan Manel Serrat i Jaume Sisa. "El tema de la vellesa i de la possibilitat de mantenir l'esperit jove és un tema universal, però hem volgut apropar-nos al públic català amb alguns gestos de complicitat, com el fet que una de les protagonistes va estar de jove en el Canet Rock i un altre va ser una indignada de la plaça Catalunya ", ha aclarit Mir. No obstant això, el castellà segueix sent l'idioma d'aquesta versió, protagonitzada per María Adamuz, Jacobo Dicenta, Dulcinea Juárez, Armando Pita, Edith Salazar i Rubén Yuste, que s'interpreten a si mateixos d'aquí a quatre dècades. L'acció està ambientada en una residència per a actors jubilats que viuen tiranitzats per una fornida infermera interpretada per Edith Salazar. El musical arriba a Barcelona en un moment en què la cartellera està plena d'obres d'aquest mateix gènere, però el Tricicle confia que funcioni el boca orella, "de la mateixa manera que ha funcionat a la resta de l'Estat" i "tal com va funcionar Monty Python 's Spamalot". "No és un musical clàssic, sinó una obra de teatre amb moments musicals", ha apuntat Paco Mir, que ha definit l'obra com "una comèdia amb moments emotius que poden fer aflorar la llagrimeta". "Però sense apocaments", ha afegit Carles Sans, també membre del Tricicle i director de l'adaptació d'aquest "cant a la vida", que pretén animar els presents a "no perdre mai les ganes de viure". Per la seva banda, els actors han explicat que per posar-se al paper "només" han hagut de "treure el vell" que porten dins i donar-li llibertat per fer gamberrades. Els actors són "per sobre de tot bons cantants", segons Mir, que va decidir tenir cura "especialment" aquest aspecte perquè els sis protagonistes "han d'interpretar cançons conegudes per tots" i el públic "vol escoltar una bona versió". "Hem decidit deixar les cançons en la llengua original perquè són referents, icones de la música que creiem que haurien perdut la seva essència si les haguéssim traduït", segons Sans.