Esquerra Republicana de Catalunya. Joan Puigcercós, president; Joan Ridao, Secretari General
Partit fundat el 1931 com a resultat de la unió del Partit Republicà Català de Lluís Companys, d’Estat Català de Francesc Macià i del grup L’Opinió. Un cop guanyades les eleccions, Macià va proclamar la República Catalana dins la Federació Ibèrica. El pacte amb govern espanyol va donar lloc a l’Estatut de 1932. Dos anys després Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. Aquesta vegada en lloc de pacte Madrid va enviar l’exèrcit i Companys fou engarjolat. En 1940, després de ser detingut per la Gestapo i entregat a Franco, va ser torturat i afusellat a Montjuic. En 1977 Josep Tarradellas va tornar de l’exili com a President de la Generalitat.
Ideològicament s’ha declarat d’esquerres, republicà i independentista, donat el trist desenllaç dels intents federalistes.
El 2003, ERC va entrar en el govern tripartit presidit per Pasqual Maragall (Pacte del Tinell).
Nota personal: El 2003 en les eleccions al Parlament, amb Carod-Rovira, va aconseguir el seu rècord de 544 mil vots, però l’entrada en el tripartit i una vanitosa, egòlatra i contradictòria gestió política, els ha dut a un seriós desgast i desprestigi, donant lloc a escissions com Reagrupament. És una llàstima que un partit de prestigi es dediqui als jocs de mans.
Iniciativa per Catalunya-Verds. Joan Saura Laporta, president; Joan Herrera Torres, secretari general
Els verds es troben en diversos països europeus on existeix la European Green Party com a federació, però els que més es mouen son la organització Greenpeace nascuda en 1971 per americans objectors de consciencia.
La ideologia de ICV forma part del ecosocialisme federatiu, catalanista, republicà, d’esquerres, ecologista, feminista, laic, municipalista, pacifista, democràtic, i molts etcèteres
Nota personal: Fa col·lecció de massa adjectius i resulta poc convincent. Viu dins l’ecosistema de la sobirania compartida i es limita a implorar un retoc a la Constitució. El problema de fons dels ecologistes és la contradicció entre l’evolució tecnològica i els estralls derivats, com el canvi climàtic i el tarannà consumista i juganer dels humans. El problema és cert però cal trobar un equilibri per no semblar don Quixot i Sancho Panza.
Reagrupament. Joan Carretero, president
Han avançat un projecte de Constitució del Estat Català (en català i anglès) on es declara: Art. 1. L’Estat: Catalunya és un Estat de Dret, independent, Democràtic i Social.
Nota personal: Joan Carretero, metge de professió, va ser militant d’ERC des de 1990 fins el 2007, batlle de Puigcerdà des del 95. Fastiguejat per la desorientació d’ERC dins el tripartit, va muntar la seva pròpia heretgia amb ganes de fer un treball seriós d'acord amb el seu tarannà. Adonant-se de la urgent necessitat de formar una pinya que ens tregui d'aquest impasse forma part de Solidaritat, que com veurem té un gran problema amb Laporta.
Democràcia Catalana. Joan Laporta
L’ex dirigent del Barça, llicenciat en dret, membre de la Fundació Ernest Lluch. Als anys 90 va col·laborar amb Àngel Colom i Pilar Rahola en la creació del Partit per la Independència. Ha simpatitzat amb CIU i ERC. El 2010 va fundar Democràcia Catalana, si bé ha declarat estar obert als acords amb altres formacions independentistes com Solidaritat.
Nota personal: El seu problema és que s’ha acostumat a ser president i podria començar els seus discursos tot repetint allò de 'L'Estat soc Jo', en un moment que ens cal més voluntat de servei que narcisismes 'démodés'.
Solidaritat Catalana
Democràcia, Benestar i Estat propi. Aquest és el lema escollit entre Democràcia Catalana de Joan Laporta, Alfons López Tena, Uriel Bertran i Toni Strubell i Reagrupament de Joan Carretero i Jaume Fernández, a fi de presentar una candidatura unitària a les properes eleccions amb la voluntat de crear l’Estat Català independent en el si de la Unió Europea.
El 13 de juliol de 2010 tots els partits polítics parlamentaris (ICV, PP, ERC, PSC i CIU) van pactar tombar les dues iniciatives populars perquè el Parlament de Catalunya convoqués un referèndum sobre la independència, frenant així l’esperit de la manifestació del 10 de juliol, amb un milió i mig de ciutadans cridant independència.
Nota personal: De moment és la temptativa més seriosa per aconseguir un acord unitari entre les forces independentistes. Compte amb afiliats de la categoria del doctor Moisès Broggi. Aquesta unió semblava ser la competència més directa de CIU, volent sortir de la ambigüitat i deixant clar que no pactaran ni amb el PSOE ni amb el PP. Ensems proposen fer llistes obertes i treballar per la unitat de l’independentisme. Malauradament no es pot dir que vagin per bon camí, donat que Laporta sembla disposat a fagocitar tot el que troba.
Observació final: El 10 de Juliol el poble es va manifestar amb un clam coherent i solidari. Som nosaltres que volem decidir el nostre destí i no volem estar en mans d'un Tribunal Constitucional, que només representa els interessos espanyolistes. Fins ara apareixen fonamentalment dues filosofies polítiques etiquetades com catalanisme i independentisme. Uns volen seguir cercant acords amb els espanyols (federalisme, peix al cove...) i el altres, cansats de tants enganys, volen un Estat català decidit a canviar de soci i obrir-se camí dins Europa. A fi que tothom entengui que la independència pot afavorir a tots els habitants de Catalunya, siguin emigrants o nadius, cal fer pedagogia de les avantatges que aconseguirem, especialment d'ordre econòmic, tecnològic i cultural. Podem ser una nació moderna i prospera en lloc d'una colònia que paga molt i rep poc.
Cal que els polítics avantposin Catalunya a les seves ambicions personals i als seus partits. Que formin un lobby de pressió política que cerqui el recolzament dels nous països independitzats aquests darrers anys, de la Unió europea, i fins i tot dels EE.UU. Més endavant es pot proposar un federalisme amb les Illes, el País Valencia i Andorra.
Si desaprofitem aquest moment històric, tal com sembla, regalarem a tots el botiflers un triomf que ni ells mateixos podien imaginar i serem la riota de tothom. O ara o mai. Quan en el Vaticà celebren un conclave i els cardenals no acaben de decidir-se, els tanquen amb pany i clau, sense menjar ni aigua, fins que surt fumata blanca. Ens queda poc temps i necessitem fumata blanca. Exigim que els polítics es deixin de punyetes i aprenguin a estar al servei del poble i no dels seus partits. Així és fan les nacions.
Si (
No(
