El català es podrà fer servir al Senat arran d'un acord de mínims

L'ofensiva de 34 senadors dels grups minoritaris a la cambra alta perquè s'hi pugui utilitzar amb normalitat el català, el basc i el gallec, ha quedat reduïda finalment a un acord pel què els tres idiomes tan sols es podran fer servir en el debat de mocions al ple de la cambra, i no a la resta de debats, a partir de l'1 de gener del 2011.

L'acord també estipula que els grups podran presentar escrits en qualsevol dels tres idiomes al Registre. Català, basc i gallec també es podran utilitzar en la primera intervenció del president de la Cambra davant el ple, a la Comissió de les CCAA (com fins ara), i en els escrits dels ciutadans i institucions que es dirigeixin al Senat.

El plantejament inicial de CiU, l'Entesa i el PNB reclamava que a partir de l'1 de setembre del 2010 els tres idiomes es poguessin fer servir amb normalitat en totes les sessions del ple i que, a partir de l'1 de setembre del 2011 es poguessin utilitzar també a les comissions.

Per tal d'aconseguir algun avenç en aquesta direcció, l'Entesa, CiU i el PNB han acceptat una esmena del PSOE que rebaixa considerablement la seva proposta. L'escrit dels socialistes espanyols recull alguns dels criteris establerts pels serveis jurídics de la cambra, que alerten que l'ús dels tres idiomes amb normalitat podria incomplir algunes de les normes del Senat.

El PSOE també argumenta que la reforma ha d'entrar en vigor tres mesos després, i no al setembre, per reorganitzar el pressupost del Senat i permetre la contractació dels traductors, tot i que assegura que la reforma no suposarà cap cost addicional per al Senat.

Fins ara el Senat permet l'ús dels tres idiomes amb normalitat només a la Comissió General de les CCAA. Els senadors també els poden utilitzar a l'inici de les seves intervencions davant el ple de la cambra si ho fan de forma breu i immediatament tradueixen oralment el que acabaven de dir.

El PP s'ha oposat a la reforma i ha presentat tres esmenes que han estat rebutjades i que anul·laven la proposta inicial dels grups nacionalistes. Els populars han mantingut la posició que ja van expressar el passat 28 d'abril, quan el Ple de la cambra va donar llum verda a la tramitació de la reforma del Reglament.

L'acord assolit entre el PSOE i els grups nacionalistes obtindrà el vist i plau definitiu de la cambra la setmana que ve, el dia 21, quan se celebrarà l'últim ple del curs polític abans de les vacances d'estiu.

El senador de CiU Jordi Casas ha recordat que el Senat és la cambra de representació territorial i per tant "el normal és que utilitzi les llengües que utilitzen els ciutadans del país'", és a dir "les llengües que també són espanyoles". "L'Espanya moderna és la que accepta aquesta diversitat i la posa en valor", ha dit.

El senador de l'Entesa Carles Bonet ha recordat que a la pròpia Constitució espanyola estableix que a l'Estat no hi ha una única llengua, sinó "llengües". Bonet ha acusat el PP de confondre la naturalesa de l'Estat i del propi Senat, que com a cambra de representació ha de recollir tots els usos de llengües oficials.

El senador del PSOE José Ignacio Pérez Sáenz ha advertit al PP que és "un error enorme" utilitzar elements tècnics per oposar-se a la iniciativa. Pérez Sáenz ha recordat que si no s'utilitzen aquests idiomes a la cambra de representació territorial, queden exclosos els ciutadans que parlen aquests idiomes.

Per contra, el PP ha recordat que els socialistes espanyols han votat en contra aquesta proposta en ocasions anteriors, i els ha d'haver canviat d'opinió sobre aquesta qüestió per motius polítics, "per la debilitat del govern i per la pressió del PSC".

El senador del PP Juan Van Halen ha apuntat que la reforma és dubtosament constitucional, fet que s'ha interpretat com una amenaça dels populars a recórrer el nou Reglament davant el Tribunal Constitucional.