L'aprovació del Nou Codi de Família comporta la "nova cultura" de la custòdia compartida i de la informació als fills adoptats

La nova llei, d'uns 300 articles, aposta per l'equiparació de drets dels dos cònjuges en cas de separació. "Els menors no se separen, se separen els adults", ha dit Tura. El text reconeix i equipara els nous models de família, com les monoparentals, les formades per cònjuges del mateix sexe o les reconstituïdes, formades per dos membres separats d'anteriors parelles.

Segons la consellera, aquest nou llibre del Codi Civil institueix una "nova cultura del trencament de la parella, no hi ha cònjuge culpable o separat dels fills, ja que els pares tindran, per norma general, la mateixa responsabilitat sobre els fills que abans de divorciar-se".

Tura ha explicat que el nou text pretén que els fills siguin atesos pels dos progenitors i que aquests s'impliquin en les tasques quotidianes dels seus fills. Per això, s'ha eliminat "conscientment" el terme "visites", i per això no hi es contempla aquest tipus de règims.

Els pares separats hauran de presentar al jutge un 'pla de parentalitat' que coordini el paper de cadascun dels pares a partir de la separació en relació al fill. No obstant això, si no hi ha acord entre les parelles, el jutge podrà dictaminar que la guarda només la tingui un dels cònjuges.

En aquest punt, Tura ha assegurat que la llei catalana és millor que la d'Aragó en l'aspecte de la guarda compartida, ja que aquesta, segons ella, "tindrà problemes" per aplicar-se. Tot i així, ha defensat que tota la llei catalana aposta per la guarda compartida i que només excepcionalment es dictarà guarda individual.

Un altre dels aspectes polèmics és l'obligació dels pares d'informar als seus fills adoptats que ho són abans que facin 12 anys i quan siguin prou madurs. Tura ha recordat que abans del franquisme els pares deien als seus fills que havien estat adoptats.

En resum, la consellera ha destacat la "nova cultura" que aporta el codi i el fet que l'Administració i la justícia només intervindran en cas de conflicte entre els cònjuges.

La consellera ha acabat la seva intervenció destacant que el desenvolupament del Codi Civil és un dels trets fonamentals de la identitat de Catalunya, com la llengua i les institucions, que l'Estatut del 2006 també recull.

La llei entrarà en vigor l'1 de gener del 2011 perquè els diferents operadors jurídics, com jutges, advocats, notaris i mediadors, tinguin temps de familiaritzar-s'hi.

Crítiques per intervencionista

Per primer cop una part del Codi Civil serà aprovada només amb majoria absoluta. L'exconsellera de Justícia i representant de CiU en el debat, Núria de Gispert, ha lamentat aquest fet i ha acusat els grups del tripartit de portar el debat de forma "caòtica", ja que han presentat i retirat diverses vegades esmenes i articles claus, segons ella, i s'han contradit entre ells.

De Gispert ha considerat que la llei és una "greu intromissió" en la vida privada dels ciutadans, com la manera de tractar els fills després d'una separació o l'obligació d'informar-los que són adoptats. En roda de premsa, De Gispert ha lamentat que l'administració "hagi entrat als menjadors de les cases" i que vulgui implantar el model de societat "islandès".

Segons ella, la llei separa "dos tipus de societat" i per exemple, permet una "falsa bigàmia", pel fet que una persona separada però no divorciada ja pugui ser parella de fet d'una altra persona. Tampoc li sembla bé que el nou codi doni "drets excessius al cònjuge no custodi". Igualment, considera que no es pot considerar parella de fet a qui convisqui dos anys seguits si no ho demana abans, sinó que s'hauria d'allargar el procés als cinc anys.

De Gispert també ha criticat el redactat de la norma, molt llarga, segons ella, i amb un llenguatge "confús". Això portarà a interpretacions diferents que "donaran feina als advocats". Per tot això, ha anunciat que si CiU governa intentarà modificar aquest codi.

Per la seva banda, el diputat del PP, Jordi Montanya ha criticat de forma similar la llei, però ha afegit que en determinats preceptes es pot donar cobertura jurídica a l'avortament. També ha arribat a considerar "inconstitucional" l'obligació dels pares a informar els fills adoptats. Segons ell, el nou codi podria haver inclòs molts articles ja previstos en el Codi Civil espanyol.

En canvi, Carmen de Rivera, del grup mixt ha lamentat que no s'hagi apostat més per la preferència per la guarda compartida i que el text és massa "complaent" amb el cònjuge convivent no progenitor.

Els grups del tripartit han defensat l'intervencionisme de la llei per garantir certs drets que "no es poden quedar a la porta de casa" i una voluntat de pedagogia.

Felicitació feminista

Per la seva banda, l'Associació de Dones per la Igualtat i la Custòdia Compartida (ADICC) ha aplaudit l'aprovació de la llei. L'ADDIC ha agraït la "valentia" del Govern per impulsar la custòdia compartida.

L'entitat aposta per la corresponsabilitat dels cònjuges i ha demanat al Govern que porti a Madrid una proposta per aprovar a tot l'Estat un codi similar.