CaixaForum mostra el cantó Humà, massa humà d'uns Pablo Picasso, Antoni Tàpies i Salvador Dalí reinterpretats

Aquesta exposició "de tesi" reuneix una trentena d'obres plàstiques, amb peces de la col·lecció d'art contemporani de la Fundació La Caixa, que inclouen Equip Crònica, Antonio Saura, Jorge Oteiza i Manuel Millares, entre altres. Algunes d'elles es veuen per primera vegada a Barcelona, i altres no s'exhibien des de 1987. L'objectiu del comissari, Valentín Roma, és reinterpretar de forma "diferent" totes les obres, al marge de la historiografia tradicional, segons ha explicat en roda de premsa.

La primera part parla de la "destrucció" de les icones de la història de l'art, exemplificada, entre altres, per Picasso reconstruint Las Meninas de Velázquez, amb dues peces que són l'estrella de la mostra, ja que no és fàcil que el Museu Picasso de Barcelona cedeixi durant sis mesos un dels seus icones.

Al seu torn, el joc de paròdies "continua amb artistes com els de l'Equip Crònica" pervertint el propi Guernica de Picasso: prenen prestada la seva famosa bombeta per Aquelarre (1969), quadre en què també s'endevinen uns fantasmagòrics personatges en al·lusió a Goya. És la primera vegada que s'exposa a Barcelona.

En segon lloc, s'explora la representació de l'ésser humà, amb l'exploració de l'irracional i l'esotèric que es percep en obres com La cara de la guerra, de Dalí; Història natural, de Tàpies i Herse, de Ràfols-Casamada, que comencen a qüestionar el "realisme benintencionat", segons Roma.

Finalment, s'aborda la pròpia representació de l'exercici de la pintura, una qüestió molt important en el context espanyol, on no hi va haver una ruptura clara, però sí un moviment de reflexió sobre la pròpia disciplina. En aquest àmbit destaquen Roig i negre, de José Guerrero, i Roi, d'Antoni Clavé.

La mostra pren el nom del "meravellós, groller i sobreexcitat" llibre homònim que Friedrich Nietzsche va escriure el 1886 i en el qual es va enfrontar definitivament a l'ideari romàntic, va trencar amb el 'wagnerisme' i va inaugurar una mena d'humanisme que va certificar el final d'aquest sentiment tràgic, grandiloqüent i teatral.

La mostra, que estarà a Barcelona fins al 26 de febrer, es completa amb la projecció d'una sèrie de pel lícules de l'època: Surcos, de Nieves Conde; Frédéric Roussif i el seu tràgic Mourir à Madrid, España otra vez, de Jaime Camino, i altres films de Pere Portabella, Julio Diamante, Basilio Martín Patiño i Joaquim Jordà.