A les 23.10 hores de la nit de dimecres, el programa de debat Banda ampla de TV3 Televisió de Catalunya començava la segona temporada d'emissió. I ho feia amb un tema prou suggestiu com és Què en pensen de Catalunya, els nouvinguts?, amb la idea de copsar quina és la imatge del país que tenen les noves onades migratòries, provinents de més enllà de les fronteres que marca Espanya. Ben aviat, un espectador no massa avesat en la realitat catalana haurà pogut pensar que, més enllà que en altres aspectes els nous allaus s'hagin integrat al país, la llengua no ha estat un factor que aquests hagin tingut massa en compte. Gairebé la totalitat dels convidats s'ha expressat en castellà. Reflectint, així, una realitat molt allunyada del què es veu al carrer on, percentualment, la presència del català entre aquests col·lectius és molt més alta que en la mostra que ha ofert el programa.
I no serà perquè no el nivell socio-cultural dels convidats hagin dut a pensar -generalitzant, és clar- que la seva situació els obligava a pensar en altres coses abans que en aprendre la llengua. El programa ha tocat aspectes com la relació entre els més antics i els nouvinguts, l'hipotètic nivell de racisme dels catalans, o el nivell d'aprenentatge d'idiomes que es detecta al país. Curiosament, i a tall d'exemple, per parlar-ne d'aquest últim, ha intervingut una professora d'anglès que ha criticat el desconeixement de la llengua de Shakespeare que hi ha entre la població catalana. Això sí, malgrat el seu amor per les llengües i el fet de portar prou anys a Catalunya com per conèixer-ne l'idioma, la professora en qüestió s'ha expressat en tot moment en castellà.
Evidentment, la quota de nouvinguts que sí sabien expressar-se en català també ha tingut la seva representació, per bé que mínima. I així, Raja Shafiq, de Radio Pakcelona, n'ha evidenciat un domini lingüístic digne d'encomi i ha palesat exemple de la seva emissora per difondre entre els seus oients la necessitat de parlar-lo. De la mateixa manera que el representant de Canal Latino -ara, per televisió- també ha pogut demostrar l'estimable tasca que es fa des d'aquest mitjà en aquest sentit.
Curiosament, en la majoria d'ocasions que la televisió catalana -fins i tot en temps tripartits- havia tocat temes relatius a la immigració, la presència del català entre el plató havia estat prou significativa. Molt més, sens dubte, que en aquesta Banda ampla d'ahir.
Una anàlisi de la circumstància potser ens portaria a pensar que la interpretació que va donar el programa del dia a dia a Catalunya busca una bossa de vots -intervenció mediàtica pel mig- entre una part de població que ja porta prou anys a Catalunya com per poder votar, però que s'allunyaria, explícitament, del segment 'colomià' abans esmentat (sense que l'afirmació hagi d'incloure, necessàriament, el públic del plató del programa del qual parlem). Argument que, per cert -i seguint a TV3, però canviant de registre, i també de 'target'- vindria reforçat amb el fet que, per primer vegada, la televisió nacional de Catalunya estrena una sèrie on un dels personatges co-protagonistes, per tant -cal subratllar-ho, perquè no havia passat mai- amb una presència de primer nivell (Verónica Forqué, a Divinas, el proper producte estrella del mitjà) té el castellà, pel fet de ser de Madrid, com a llengua única.
Segurament són aquestes dues estratègies que es complementen per fer proselitisme entre una bossa de possibles votants que al principal partit del Govern li trobaven massa ambigüitats. La tercera, el final de la comunicació de la data de les eleccions en castellà per part de Montilla. I és que aquesta, com no podia ser d'altra manera, també havia de tenir lògica presència a TV3.
Si (
No(
