Després d'un recorregut per les fosses del cementiri, ara senyalitzades i dignificades amb un projecte de l'Ajuntament i el Memorial Democràtic de la Generalitat, Ros i Saura han realitzat una ofrena floral a la fossa on estan enterrades les víctimes del bombardeig del Liceu.
"És un acte important perquè recull tota una simbologia de respecte per les persones i honoraris a les víctimes de la Guerra Civil, i torna la dignitat i la identitat a totes aquelles persones que van morir en circumstàncies tràgiques", ha destacat l'alcalde.
Ros també ha posat de relleu el fet que Lleida "és la primera ciutat que, després de l'aprovació de la llei de fosses, homenatja tots els morts víctimes de la Guerra Civil, independentment del bàndol en què van militar, la ideologia o les causes de la seva mort".
Per la seva banda, la catedràtica Conxita Mir ha detallat en la seva intervenció la tasca investigadora que s'ha dut a terme per identificar les víctimes enterrades en les quatre fosses del cementiri de Lleida.
Saura ha destacat que "Catalunya és l'única comunitat de l'Estat que té una llei de fosses i que l'administració es fa càrrec de la dignificació i senyalització de fosses i, si s'escau, de l'exhumació". El conseller ha explicat que, segons el cens de fosses, a Catalunya hi ha localitzades 179, de les quals 64 són a la demarcació de Lleida i 20 a la de l'Alt Pirineu i Aran.
A la fossa en què estan enterrades bona part de les víctimes de la violència revolucionària que va tenir lloc entre 1936 i 1938, des d'aquest dijous es poden llegir els noms de les 500 persones que van estar inhumades.
Una cartellera al Departament de Sant Josep explica que el moment més tràgic va ser l'estiu i la tardor de 1936, però també es van produir morts durant l'any 1937 i 1938.
En les primeres setmanes van haver assassinats al mig del carrer, en camins i cunetes. En un mes es van produir quatre execucions massives de empresonats: en el camp escolar, en el camp de Mart i dos al cementiri.
Bona part de les més de 500 víctimes documentades van ser enterrades a la fossa del cementiri. La majoria eren de la ciutat de Lleida, també van ser afusellats veïns de localitats properes i militars o sacerdots d'altres punts de l'Estat.
Després de la guerra, les autoritats franquistes van desenvolupar una intensa política de memòria i homenatge als seus màrtirs: l'any 1941 es va inaugurar un monument format per un obelisc amb una gran creu a la tàpia on van tenir lloc aquests afusellaments i el 1954 un gran mausoleu sobre la fossa.
Un mur amb 500 noms i el dels seus municipis de procedència, recorda a les víctimes de la repressió franquista inhumades en una segona fossa, un monòlit recorda les víctimes dels dos bàndols, i un altre indica la fossa de les víctimes del bombardeig feixista del 2 de novembre de 1937 sobre el Liceu escolar.
Si (
No(
