El centrisme va ser una opció important i lògica, i evidentment no única, en els moments de transició de una dictadura a una democràcia incerta. Anton Cañellas destil·lava honradesa personal, sinceritat política (avui desgraciadament una majoria destil·la àcid làctic), reconeixement dels drets humans, valentia, resistència a la dictadura, llibertat, democràcia i cristianisme.
Evidentment no va aconseguir els seus propòsits electorals però en la consciencia catalana sempre ha estat respectada la seva personalitat, el seu patriotisme, la seva empremta personal, la seva espiritualitat i el seu europeisme.
La seva honradesa i la seva fe en els demes el va portar a confiar amb Espanya, en la transició política espanyola, en el federalisme, en el diàleg amb el 'Estado'. Alguns no li varen perdonar els seus errors. Apart d’altres aspectes reflectits en l’obra de Puigjaner es pot veure, per exemple, quin era l’esperit de Fraga o del 'Defensor del Pueblo', quan ell era Síndic de Greuges, vers Catalunya.
Queda clar el gran amor a Catalunya de molts politics d’aquella època però també queda clar un fet que cal reconèixer. A Espanya tenen molt clara quina te que ser la política del 'Estado frente a Cataluña', sigui el partit que sigui. A Catalunya malauradament no es així i la falta de un front únic i continuat ens porta on tots sabem estem, incloent las tristes figures dels partits catalans però dependents de un altre nació.
Es bo llegir el llibre de J. M. Puigjaner, no fa mal, permet recordar, que sempre es bo i segurament recuperar experiències, que també es bo.
L’objectiu de l’obra es exposar de manera concreta la vida política de un català demòcrata, però ajuda a comprendre la política catalana democràtica en la que va viure.
Si (
No(
