Mas vol incloure el lema de la manifestació al ple del Parlament que debatrà la sentència del TC

En declaracions a Catalunya Ràdio, Mas ha cedit la iniciativa al Govern perquè lideri el procés i proposi un text de resolució, que ha insistit que ha d'incloure el lema de la manifestació. A més, ha considerat que la manifestació del 10J ha obert el camí cap al dret a decidir i que l'estació final d'aquesta via "no necessàriament ha de ser dins el marc constitucional que se'ns ha tancat".

El ple s'obrirà amb la intervenció del president de la Generalitat, José Montilla, que no estarà marcada per cap límit de temps. A continuació, intervindran els representants dels sis grups parlamentaris, que tindran 30 minuts cadascun seguint l'ordre de major a menor representació. Si Montilla els respon, els grups tindran deu minuts per rèplica i si el president torna a intervenir després seran cinc.

El president del Parlament, Ernest Benach, ha demanat que es "doni una lliçó a l’alçada de la que ens va donar la ciutadania a la manifestació de dissabte", i ha demanat als grups parlamentaris, especialment als del "catalanisme transversal", que actuïn amb "unitat i valentia, el dos missatges que ens van donar els ciutadans a la manifestació".

Acabat el debat entre el presidents i els líders parlamentaris, la sessió se suspendrà al voltant de les sis de la tarda perquè els grups puguin elaborar i presentar les seves propostes de resolució, que han de ser congruents amb el debat.

La previsió és que el ple es pugui reprendre cap a les vuit del vespre per fer el debat i la votació d’aquestes resolucions. Abans de les votacions, cada grup tindrà deu minuts per presentar les seves propostes i posicionar-se sobre les dels altres grups.

Si el lema de la manifestació va ser la setmana passada motiu de fricció entre els organitzadors de la marxa i el president de la Generalitat i líder del PSC, José Montilla, tot fa pensar que el 'Som una nació. Nosaltres decidim' també serà al centre del debat polític la setmana que els partits tenen l'encàrrec de traslladar al Parlament la unitat social de rebuig a la sentència del TC exhibida el 10J.

Almenys així es desprèn de les declaracions del líder de CiU, Artur Mas, que ha condicionat la unitat entorn a la resolució que ha d'aporovar el Parlament el divendres -i que CiU vol que es traslladi també a Madrid- a què inclogui "sí o sí" el lema de la manifestació, a més del rebuig a la sentència.

"No tindria sentit que anéssim a una manifestació sota lema 'Som una nació. Nosaltres decidim' i que el Parlament del país aquella mateixa setmana no fos capaç fer-se seu aquell lema", ha asseverat Mas, que ho veu el "mínim elemental". Però a més creu que una resolució del Parlament que inclogui aquest lema traslladada a Madrid tindria un "efecte de contundència i fermesa molt gran". Mas ha demanat al Govern que presideix José Montilla que "estigui a l'alçada de les circumstàncies en aquest moment històric".

El president de CiU ha considerat que la sentència del TC ha "matat" l'Estatut -que creu que només tenia sentit si es respectava íntegrament-, de manera que "ha quedat clar" que la via autonomista "no te continuïtat ni futur" i s'ha arribat "al final de l'estació" i "no es pot deixar el tren aturat en via morta". Arribats a aquest punt, i després de la massiva manifestació del 10J, Mas ha considerat que s'ha obert la via al dret a decidir, tot i que ha alertat: "Cap a on anem no s'hi pot arribar de cop".

El dret a decidir "no té limit"

Si "fins ara nord era construir cat nacionalment forta dins marc estatal constitucional", Mas ha afirmat que després del 10J "l'estació final de CiU està orientada clarament en la línia que els catalans decideixin lliurement el futur". Per ell, el dret a decidir "no té límit" i el futur de Catalunya "no necessàriament ha de ser dins marc constitucional se'ns ha tancat".

"Els catalans han de decidir per amplia majoria cap on volen anar", ha reblat Mas, que ha insistit que el dret a decidir també sobre el futur polític del país 'només es pot aconseguir amb un país fort, segur i il·lusionat", amb unes institucions creïbles i un govern "fort" i cohesionat. Ha insistit, però, que d'entrada Catalunya ha de plantejar el dret a decidir en aquelles qüestions que generen ampli suport social, com és el cas del concert econòmic o la gestió de totes les infraestructures.

Davant l'eventual i previsible negativa de l'Estat a acceptar per a Catalunya el concert econòmic, Mas ha considerat que s'ha de provar perquè mai s'ha plantejat seriosament des de les institucions. I ha fet notar que també semblava impensable que un govern espanyol presidit per José María Aznar eliminés el servei militar obligatori o retirés la Guàrdia Civil de les carreteres catalanes, i ho va fer. Però si el govern espanyol s'hi negués, seria "un argument més per seguir el nostre trajecte".

Però el que ha volgut posar en valor Mas és que després del 10J "hi ha més sentiment propi de país i menys acomplexament" i "gent que abans no era independentista ara ho contempla com una possibilitat real". Això sí, ha considerat que per damunt de tot caldrà "preservar la cohesió interna" del país "procurant que en aquest tren (del dret a decidir) hi vulgui pujar molta gent", tot i que és conscient que és "impossible" fer-hi pujar a tothom.

Per ell, el del dret a decidir és "un tren amable on es poden sentir còmodes" tots els catalans. Ara bé, ha deixat ben clar que la prioritat d'un eventual govern de CiU els dos primers anys seria encarar la recuperació econòmica.