Terror tecnològic

Després de la revolució francesa, la raó va ocupar el lloc de la divinitat i dels seus representants a la terra, els reis. En conseqüència l’home va ocupar el lloc dels déus i el progrés científic es convertí en el mite de la salvació racional. Però Rousseau s’anirà transformant en Hegel, Nietzsche i Marx. En aquesta nova etapa l’home ha de fer i ha de dirigir la Història. La resposta ens vindrà donada pel nazisme i el comunisme, l’un com a representant dels senyors i els esclaus i l’altra, com a extensió de la dialèctica hegeliana, ens donarà una visió més humana i universal del materialisme històric, si bé s’anirà esllavissant fins perdre’s en una vessant profètica. La caiguda del mur de Berlín és la fita que assenyala l’enderroc del marxisme a Europa i la desorientació de l’esquerra progressista, donant peu al triomf del sistema capitalista que des llavors monopolitzarà l’anomenada revolució tecnològica.   

Aquesta aplicació pragmàtica i sistemàtica dels coneixements i descobertes científiques no és pas neutral malgrat ho vulgui aparentar, tal i com més endavant intentarem explicar. Certament el seu desenvolupament ha anat paral·lel a la Ciència i ho ha fet a un ritme mai vist anteriorment. L’home actual viu, potser sense adonar-se’n ni comprendre’l, en un mon de ciència ficció. La complexitat i l‘especialització, l’alt cost de les instal·lacions (sincrotrons, centrals nuclears, programes de la NASA, ...) o els trastorns medi ambientals, han trasbalsat i desorientat l’home actual que viu entre l’absurd, la vulgaritat, la decadència i la tirania tecnològica. Com diu Cioran la història comença amb el Mite i acaba amb el dubte.  

Segons les teories econòmiques, el progrés tecnològic i la globalització, entre altres coses, haurien de servir per augmentar la productivitat, crear riquesa, abaratir el consum i en conseqüència disminuir el temps de treball. Per demostrar-ho proposo un simple i revelador exercici històric. Sabem que un llibre amb els epigrames de Marcial es venia en el segle I, per 4 sestercis (cf. pg. 10, Epigrames V, Bernat Metge 1960). Els sistema per fer llibres en aquella època era ben senzill. Un lector dictava en veu alta i uns quants esclaus escrivien damunt papirs. Estalviarem al lector la feina de traduir aquest valor a euros. Direm simplement que 4 sestercis poden equivaldre a menys de 13 € actuals. Cerquem ara el preu que ens costaria el mateix volum de Marcial a la Bernat Metge: 36 €. (conté 2 rotllos o llibres). És a dir que passats dos mil anys disposem de primeres matèries a baix cost i maquinaria automàtica per fer tiratges de milers de còpies, però en lloc d’aconseguir baixar el preu, ho paguem més car.   

Quina sorpresa més decebedora! Estàvem convençuts que tot animal intel·ligent tendeix a desenvolupar la mandra. Per aconseguir aquest noble objectiu l’home va crear les carreres d’enginyeria que tenen com a objecte teòric estalviar-nos feina. En lloc d’això gaudim de menys festes que els antics romans, els horaris de treball fa anys que no decreixen. L’Estat vol retardar l’edat de jubilació, és a dir fer-nos treballar més i durant més anys, congelar les pensions i baixar els sous. Els preus de qualsevol cosa (podria, si fos un sàdic, posar-vos més exemples) cada vegada son més alts, la Merkel guiada per Sant Francesc d’Assis reclama més austeritat. Un només pot pensar en el concepte de les plus vàlues posat en evidència per Marx, l’economista, no el profeta, i com aquestes es reparteixen entre les butxaques de l’Estat i de les oligarquies. Però, des de Marx ha plogut molt, i la cosa no s’atura aquí. De vegades l’Estat pot gastar aquests excedents en inversions ‘científiques’ com enviar un coet a la lluna, si bé més tard descobrirem que la seva finalitat última no és l’acumulació de coneixements, sinó més bé reforçar el sistema militar, per exemple, amb escuts antimíssils. També les multinacionals es veuen obligades a fer noves inversions per reciclar-se, seguir investigant i fer front a la competència. El sistema s’ha tornat tan absurd que ningú recorda quina és la seva finalitat i per tant s’ha extingit el dret del retorn social d’aquestes plus vàlues.  

El resultat més evident és que l’alta tecnologia no fa altra cosa que donar més poder al poder i en lloc d’estar al servei de la humanitat s’ha convertit en un monstre dialèctic. Més encara, bona part d’aquestes tecnologies s’apliquen a controlar als anomenats ‘ciutadans’. Un Leviatan tan poderós que ni el mateix Hobbes va gosar somiar, si bé el va dur a donar una dura definició dels homes, ‘homo homini lupus’, que tan sols es podria respondre dient que hi hauran llops mentre hi hagin ovelles.