Memòria

A rel del cessament d’en Miquel Caminal com a director del Memorial Democràtic en un sospitosament breu i rònec decret (el 21/2011, que fins on jo sé no ha estat seguit pel nomenament d’un altre responsable) , s’ha estès la inquietud pel desenvolupament d’aquest organisme que, després de tant esforç, anava agafant una meritòria velocitat de creuer.

Inquietud perquè, en primer lloc, recolzant-se en la reducció de pressupostos, és possible que s’anul·lin una sèrie d’actes previstos; en segon, perquè el criteri de selecció dels actes a fer, i la futura orientació del Memorial Democràtic poden tenir un gir negatiu respecte al propòsit pel que va ser creat. Davant l’onada de polítiques de dreta a la resta de l’Estat, a vegades de la dreta més ultramuntana, si la Generalitat no ho té com una prioritat, el Memorial Democràtic pot arribar a desaparèixer o, com a mínim, a buidar-se de contingut.

MEMÒRIA és (Alcover –Moll) la facultat de l’ànima per retenir i reproduir les imatges i idees adquirides. Una versió més casolana de la paraula RECORD seria l’acció de recobrar la imatge d’una cosa passada (del fons de la memòria) per no tornar-hi a ensopegar. Omplir la memòria, la lleixa on desem les experiències, és una tasca imprescindible per un esdevenir més segur i sòlid.

Però amb l’allau d’informació de tot tipus, no sempre ben intencionada, i les crisis i ensurts quotidians de la societat actual, els individus no poden servar la memòria de manera que en sigui útil a tota la societat. Calen organismes que la recullin, la verifiquin i, periòdicament, ens la facin avinent. Aquesta és la funció del Memorial Democràtic, con diu l’article 2n. De la Llei 13/2007 que el creava: "desplegar les polítiques públiques del Govern adreçades a l’acció cívica de recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica... amb la finalitat de donar a conèixer d’una manera científica i objectiva el passat recent i estimular la comprensió del temps present".

O és que els dirigents europeus no tenen molt en compte les seqüeles de la crisis del 29, quan fan mans i mànigues (sobretot la màniga dreta) per evitar un caos del que en pugui sorgir, per una banda un dictador, per l’altra una revolució? Doncs a casa nostra el mateix. Cal que algú faci avinent el material perquè puguem recordar quins eren els ideals de la República, que féu possible el primer Estatut, o com va poder el franquisme subsistir recolzant-se en unes estructures no desaparegudes del tot avui en dia. O com va desaparèixer l’esperit unitari de l’Assemblea de Catalunya, separant-se els partits polítics de les entitats cíviques, per poder participar en una cursa cap el poder digna de la conquesta de l’Oest. Entre d’altres, evidentment.

Hi ha moltes entitats interessades en el manteniment de l’activitat del Memorial Democràtic. Algunes, fins i tot són membres del seu Consell de Participació. I molta gent a títol privat que no vol oblidar, que no vol tornar a ensopegar.

Una accepció de la paraula record, segons el diccionari usada al Baix Empordà, és: "Raïm tardà que en el moment de veremar encara és verdós i es deixa per a ésser collit després pels espigoladors". Espero que no els hi calgui als espigoladors recollir un fruit abandonat pels veremadors.