Aquest dèficit sanitari prové de la insuficiència de recursos per a cobrir unes despeses que han augmentat més del 45% en cinc anys, i del creixement en un 10% de la població amb cobertura sanitària. Però a això s'ha de sumar que en els darrers anys al voltant de 100.000 persones més de les que consten en el cens, però que són titulars de targeta sanitària, han estat atesos per la sanitat pública, sense que existeixi una partida econòmica ben definida per a finançar-ho i sense ampliar una plantilla de personal sanitari adequada a aquest creixement. La conseqüència: dèficit, dèficit i més dèficit, a part, òbviament, de la desafecció de tots els ciutadans catalans.
Accés lliure a la targeta sanitària
Tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen dret a les prestacions dels serveis sanitaris públics. És a dir, totes aquelles persones empadronades residents en qualsevol dels municipis de Catalunya. I què es necessita per a empadronar-se en un Ajuntament? Doncs només el DNI o el NIE o el Passaport. Una operació fàcil de realitzar en la que no s'ha de justificar si la teva estada al país és de forma legal o il•legal.
I un cop obtingut el teu certificat d'empadronament pots enfilar-te cap el CatSalut i allà obtenir el teu passaport per accedir de forma lliure i gratuïta als serveis sanitàries. Però a part de presentar el document d'empadronament també és necessari el DNI o el NIE o el Passaport, i una fotocòpia del document d'afiliació a la Seguretat Social, MUFACE, MUGEJU o ISFAS. Però només en cas que es sigui beneficiari d'un titular, si no no cal presentar res d'això.
La conseqüència d'aquest lliure accés: un volum de persones que no aporten res a les arques públiques però que tenen accés a la sanitat. Una sanitat que no ha previst cap partida econòmica dintre el seu pressupost inicial. Vet aquí el gran problema.
Però com que no es pot afirmar mai res sense aportar proves, aquí teniu les xifres (darreres dades aportades el juliol de 2010): la població empadronada a Catalunya és de 7.571.316. D'aquesta xifra tenim que 6.329.794 (un 83,6%) són de nacionalitat espanyola, i 1.241.522 (un 16,4%) són de nacionalitat estrangera, però no es pot saber quina és la xifra de nouvinguts que estan de forma legal o il•legal.
Però aquesta darrera xifra de nouvinguts empadronats (i que per tant no se sap si són legals o il•legals) ha anat augmentat any rere any: el 2001 es contaven 257.306, el 2002 eren 382.005, el 2003, 543.008, el 2004, 642.846, el 2005, 798.904, el 2006, 913.757, el 2007, 972.507, el 2008, 1.103.790, el 2009, 1.189.279, i el 2010, 1.241.522.
I si no tens targeta t'atenen?
Doncs si no tens targeta sanitària no passa res perquè a urgències se l’atén a tothom. Ara bé, les condicions no són les mateixes si un nouvingut pertany a la Unió Europea o si és de fora. Si un ciutadà és comunitari haurà de pagar la consulta tan d’urgències com ordinària o d’un especialista. I el mateix passaria amb un ingrés hospitalari, abans d’ingressar hauria de signar un compromís de pagament. Ara bé, val a dir que un comunitari per no haver de pagar la sanitat pot tramitar la targeta sanitària (que li donaria total gratuïtat) al seu país d’origen. I d’aquesta manera tindria assistència sanitària pública com qualsevol català o catalana, pel que fa als serveis normals i d’urgència i als serveis d’internament hospitalari. Així com a prestació farmacèutica per a l’assistència urgent, la prescripció i dispensació de productes farmacèutics i material de cures.
Per contra, una persona sense targeta sanitària i que a més és extracomunitari rebria atenció sanitària en els centres de la xarxa sanitària pública sense pagar (només els menors de 18 anys), també se li faria el seguiment de l’embaràs a una dona, assistència de part i postpart i l’atenció de les urgències. Tot de forma gratuïta. Ara bé, només que s’empadronessin ja podrien tenir accés total lliure. Però també s’ha de recordar que l'Estat espanyol té uns convenis bilaterals amb una sèrie de països que preveuen l’atenció sanitària dels seus compatriotes: Andorra, Argentina, Austràlia, Brasil, Canadà, Xile, Colòmbia, República Dominicana, Equador, Estats Units, Filipines, Xapó, Marroc, Mèxic, Paraguai, Perú, Rússia, Tunísia, Ucraïna, Uruguai, Veneçuela.
Increment de targetes sanitàries els darrers anys
Des de l’any 2004 s’han donat d’alta 1.464.665 persones, de les quals 875.119 són de nacionalitat estrangera. El 2009 es van donar d’alta 203.124 persones, de les quals el 36,2% van ser naixements i el 47,6% correspon a persones amb nacionalitat estrangera, quan el 2008 van ser el 60%. L’any 2009 el total de població era de 7.611.711, és a dir, amb un creixement net del 9,5% respecte de l’any 2004. La població total de referència per a l’any 2010 és de 7.646.944, amb un creixement net durant l’any 2009 de 35.233 persones, un 0,5% d’increment. L’increment de població en el 2009 ha alentit el creixement d’anys anteriors. D’una banda, es constata una menor arribada d’immigrants i de l’altra, ha marxat més gent, com s’observa en l’increment net de solament 35.233 persones, enfront de l’increment net de 108.593 persones de 2008.
Davant d’aquestes dades al govern només li queda afrontar la insuficiència estructural de recursos per cobrir les despeses sanitàries, i així garantir aquest servei a tots els ciutadans.
Si (
No(
